Una lluita desigual

No havia estat mai en un gimnàs de judo, com tampoc m'he interessat mai per aquest esport. Però la Carla em va demanar que l'acompanyés, perquè havia quedat amb una amiga seva i li feia cosa anar-hi sola. Hi havia una petita grada amb uns pocs curiosos observant els exercicis que feien les noies judokes. No devien ser espectadors perquè no s'hi disputava cap combat pròpiament dit, probablement eren practicants que havien acabat les seves sessions d'entrenament o acompanyants com en aquella ocasió ho érem nosaltres.

En tres lones diferents grups de judokes feien els seus exercicis. Des de la grada estant, donava la sensació que quan una es disposava a atacar amb una d'aquelles claus, l'altra s'hi posava bé per deixar-se caure aparatosament sobre la lona. Dues noies, més aviat grassonetes, s'agarbonaven aparentment sense massa traça i forcejaven cos a cos fins que les dues van acabat rodolant per terra. Com si l'esquena els cremés, es revinclaven de mala manera per canviar la posició i evitar quedar immobilitzades contra la lona.
- Aquella és l'Annabel - em va dir la Carla, tot assenyalant una judoka de més bon veure que semblava dominar fàcilment totes les seves contrincants.

Hi tenia traça, certament. Ella donava les instruccions de com havien afrontar un atac, de la posició de les cames i dels jocs de mans imprescindibles per no anar a parar de morros a terra a la primera envestida. En un tres i no res en va tenir una immobilitzada de genolls en terra, amb una mà li aguanta un braç recargolat a l'esquena i amb l'altra li estirava l'altra braç per sota les cames. Una posició ben galdosa per a l'aspirant.

Per un moment me les vaig imaginar despullades, com en aquelles lluites eròtiques en què alguna vegada havia participat la Carla; res a veure, està clar, amb aquest esport. L'única vegada que vaig presenciar una lluita eròtica entre la Carla i una amiga seva, vam acabar tots tres damunt la lona abocats a una altra mena de lluita. I és que la imatge de dues noies en bikini agafant-se i rebolcant-se per terra amb mirades i gestos més lascius que no pas d'agressivitat, em resultava tremendament excitant. I no vaig poder contenir-me quan a la Carla li va caure la part superior del bikini i la seva amiga, oblidant-se de les arts marcials que tampoc eren el seu fort, s'hi va abocar amb uns xuclets que van arrencar un gemec a la Carla. I a mi em van treure de polleguera.

La roba baldera de les judokes no en remarcava especialment la figura. Potser per això em calia un esforç d'imaginació per intuir el cos de l'Annabel. No devia tenir els pits excessivament grans, però amb tant d'exercici segurament serien tesos com tota la seva musculatura. Quan s'obria de cames, deixant que la seva contrincant assagés un atac, imaginava que devia tenir el sexe rasurat. Però era evident que la meva concentració no tenia res a veure amb la seva, perquè tan bon punt la judoka contrincant, més voluminosa que no pas ella, va intentar agafar-li el braç es va veure sorpresa pel ràpid i destre moviment de l'Annabel. La noia va voleiar espectacularment pels aires anant a espetegar amb tot el costellam sobre la lona. La mateixa Annabel es devia adonar que potser s'havia excedit i va córrer a assegurar-se que la noia no s'hagués fet mal. Li va fer un petó amical i la va ajudar a alçar-se. Ella deia que no havia estat res, però només d'aixecar-se ja es veia que el masegament era considerable i es va haver de retirar als vestidors.

No entenc què li devia explicar la Carla a l'Annabel sobre la seva experiència en lluita femenina. Però qualsevol semblança de la lluita eròtica que en alguna ocasió havia practicat la Carla amb l'esport del judo era pura il·lusió. No sé com pretenia la Carla posar-se al davant de l'Annabel ni que fos per assajar una clau d'allò més elemental. I, pel que semblava, havien quedat que en acabat l'entrenament ho provarien.

A poc a poc anaven desfilant les judokes, donant per acabada la sessió. Quan l'Annabel es va desfer de la darrera, esterrecant-la amb una darrera voltareta, ens va saludar amb una riallada que jo vaig interpretar que venia a dir a la Carla un "ara vinc per tu, nena". I tot seguit es va adreçar a l'única persona que quedava a la sala, un jove de complexió atlètica que de seguida vaig intuir que era un amic o el xicot de l'Annabel. La manera com la Carla se'ls va mirar a tots dos em va fer sospitar que n'estava tramant alguna.
- Disposada a provar-ho? - li va dir l'Annabel, alhora que ens presentava el seu company.
- No només a provar-ho, eh? - va fer la Carla amb un to tan altiu com inversemblant per a mi -. Que et penses que no puc guanyar-te?

Era increïble que la Carla l'estigués provocant d'aquella manera, sabent que no hi tenia cap possibilitat d'aguantar-li un sol assalt. L'Annabel se la va repassar de dalt a baix, segura d'ella mateixa, potser una mica picada pel desafiament que li acabaven de fer. I, sense més ni més, es va treure el xandall davant nostre quedant en roba interior.
- Amb les teves armes - li espetà l'Annabel -. I si ets capaç de guanyar-me un sol assalt em rendeixo davant teu, i podeu fer amb mi el que més us plagui.

No cal dir que la Carla li va aguantar el tipus. Però ara sí que vaig veure el joc de la Carla que no havia tret els ulls de sobre de l'atlètic company de l'Annabel: aquella disponibilitat en plural de la perdedora de tan desigual combat era una aposta segura perquè la Carla acabés gaudint dels favors de la judoka i del seu company. A mi em tocaria continuar fent d'espectador.

Tampoc s'hi va estar gaire, la Carla, per quedar-se en calcetes i sostenidors. I totes dues van adreçar-se a la lona central, gaire bé sense mirar-se a la cara, com si realment s'haguessin d'enfrontar en un combat real on els hi anés bàsicament salvar l'honor amenaçat. Es van saludar cortesament com manen els cànons del judo, i es van separar per mirar-se cara a cara.

La Carla es va disposar a resistir el primer embat flexionant les cames i amb el cos una mica tirat endavant, mentre l'Annabel anava de sobrada com si no li calgués prendre-s'ho massa seriosament. La judoka es limitava a anar esquivant els intents d'atac de la Carla, i fer-la voltar d'una banda a l'altra de la lona. Després d'un primer tempteig, l'Annabel va començar a jugar amb la pobra Carla que ja havia perdut el capteniment inicial; a cada mal pas, aprofitava per tocar-li els pits, posar-li la mà al cul i donar-li petits copets al baix ventre, més que res per a posar en evidència la seva vulnerabilitat. Desconcertada, la Carla feia anar els braços com un ventilador, però sense encertar mai un sol cop ni tan sols a l'hora d'evitar els tocaments de l'Annabel.

En un moment donat, l'Annabel devia considerar que s'havia acabat el joc. Es va deixar agafar el braç, però la Carla no va saber aprofitar l'avantatge i va ser incapaç de moure-la de lloc. A ella, en canvi, no li va costar gens amb un sol moviment tenir-la immobilitzada: amb la mateixa mà que immobilitzava el braç de la Carla li agafava l'altra mà per l'esquena. A poc a poc la va fer agenollar sobre la lona, sense cap mena de dificultat, fins a tocar de cap a terra.

Quan l'Annabel em va saludar amb la mà, vaig adonar-me que el seu company ja no hi era. Havíem quedat tots tres sols, amb aquella judoka ridiculitzant la Carla, i jo sense saber quin paper fer-hi. L'Annabel va fer un gest indicant que el combat s'havia acabat, però la Carla va cridar desafiant un "encara no" que va tenir com a resposta un recargolament del braç que li sostenia la judoka. Un crit de la Carla, i de nou el requeriment de l'Annabel perquè es donés per vençuda. No sé si la Carla s'havia adonat que el company de l'Annabel ja no hi era, o si simplement la provocava per despit.

La cara de l'Annabel s'havia transformat, i ara li veia una agressivitat que no abans percebut abans. Mantenint la posició sotmesa de la Carla, em va cridar perquè m'hi acostés. Cada acció dubitativa per part meva es traduïa en un recargolament del braç de la Carla que deixava anar la queixa corresponent. Em va indicar que em tragués els pantalons i que em posés davant seu. Amb la mà que tenia lliure va deslliurar el meu sexe que feia estona que havia experimentat els efectes d'una creixent excitació i se'l va posar a la boca. Per mi era una situació incòmoda en veure la Carla agenollada, amb la cara enclastada sobre la lona, i el braç recargolat que devia resultar-li dolorós. Fins que vaig veure-li a la cara un somriu complagut i conformat, talment com si volgués indicar-me que havia perdut l'aposta i que jo havia de respondre per ella.

Vaig tancar els ulls per deixar-me transportar per aquella mar de sensacions que em proporcionava la llengua càlida de l'Annabel. Les mans se me'n van anar cap al seu cap per compassar el ritme de la fel·lació i fer-la cada cop més profunda. Y ella alternava xuclets consistents amb un degluteix apassionat que m'estava alterant per moments. Vaig traslladar les mans cap al pits, i ella va fer un lleuger moviment de refús, però ara era la seva mà que aferrava la Carla la que limitava els seus moviments. Sense massa ortodòxia de judoka, però imitant la forma com tenia sotmesa la Carla, vaig agafar-li el braç que tenia lliure i vaig forçar la posició perquè restés també agenollada amb el cos sobre el de la Carla.

Cada premuda meva sobre l'Annabel es transformava en una estrebada per a la Carla, i el so de queixa de totes dues. Ara tenia la Judoka rendida als meus peus donant-me l'esquena i mostrant unes natges prominents, ben musculades, pel mig de les quals es colava la tireta d'unes calcetes que semblaven de cuir. La vaig apartar suaument i, sense pensar-m'ho, la vaig penetrar a poc a poc. Crec que volia fer valdre el fet d'haver guanyat la juguesca amb la Carla, però vaig recordar-li que ella no s'havia rendit encara, i tampoc vaig donar-li temps a més consideracions perquè la meva polla entrava i sortia cada cop a un ritme més accelerat d'aquell
sexe esplendorós que s'amagava darrere les calcetes de cuir.

Les meves envestides provocaven estirades del braç de l'Annabel que aquesta traslladava a la Carla. Els meus sospirs de plaer es combinaven amb els de l'Annabel barrejats amb algun que altre crit de dolor, però en tot cas amb la música de fons de la Carla que suportava resignada sota seu la seva mal calculada estratagema. Va ser una follada curta, però intensa i em vaig deixar anar sobre l'esquena de l'Annabel. Vam restar uns moments tots tres ajaguts sobre la lona. La Carla desentumint-se els muscles per la posició forçada a què havia estat sotmesa, l'Annabel al mig acariciant-la a ella però amb una mà sobre el meu sexe, i jo corresponent a la judoka amb un massatge als pits que, tal com sospitava, eren durs com una roca.

I encara vam tenir temps d'unes quantes rebolcades més, ara deslliurats de compromisos desafiants i d'incòmodes claus de judo. I vam acordar un empat tècnic entre l'Annabel, guanyadora indiscutible en la vessant esportiva, i la Carla com a mestre de jocs, de sensualitat i de sexe.

Autor: Joan de http://sensualia.wordpress.com/

Ara, els relats de SENSUALIA també en format llibre.
Pots adquirir el teu llibre de SENSUALIA a
http://www.lulu.com/content/4928408