UNA GUSPIRA PERENNE

Gracies per deixar-nos apropar als teus sentiments ; envers una vivència que coneixem però no podem expressar en primera persona. M’ ha tocat el cor,
Una abraçada per tu i la guspira del seus ulls

Gabriel,
he llegit els teus escrits, tots, per mi són molt bons...tots transmeten...estan escrits amb gran sensibilitat i amor. mostren un interior molt ric.
Gràcies per compartir-lo

Arribo a aquest poema teu gràcies al teu molt amable comentari i a la referència que fas a la teva biografia. Colpidor realment, d'una sinceritat i honestedat que es transmet en cada vers, en cada mot. No em sorprèn que el triessin a La nit dels ignorants, perquè és un testimoni valuossíssim d'entrega i amor, i, alhora, del misteri que comprota la rlació amb aquestes persones que es mantenen tan a prop nostre i sembla també que al mateix temps estiguin tan lluny, tan inaccessibles... De vegades em pregunto si no són un interrogant deliberat que ens retorna a nosaltres mateixos, a alguna part de nosaltres que desconeixem profundament.
Fa bastant vaig penjar aquí un relat que havia escrit feia molts anys, en la meva joventut. Jo només coneixia de l'autisme a través d'alguna pel·lícula (Mater amatíssima, recordo), i el personatge del conte hi estava inspirat. En corregir-lo i enviar-lo a RCno sabia gaire cosa més. Si t'interessa, de totes maneres, és un dels tres primers relats,( http://relatsencatala.cat/relat/questio-de-valor/575490).

Hi ha molts tipus d'autisme. En el cas de la meva filla, no parla, porta bolquer i menja triturat. També fa gestos repetitius(esterotipies). Però tot això no els hi tru una tendresa extrema i un afalag tenirlos sempre a prop.
Gràcies per llegir-me i comentar-me.

Una abraçada.

Jo personalment no conec ningú amb autisme, però a l'escola on treballo hi ha un nen autista i realment és així, viuen en un altra món i costa entendre'ls, tenen el seu espai i les seves rutines , de vegades són repetitius en els seus gestos .
M'ha agradat la manera com ho expliques i realment ho he trobat molt encertat.
Abraçades

No saps el que t'agraeixo tan llarg i bon comentari. Són els que fan més grans els escrits.
Només que els meus fills ja són pràcticament adolescents, però sempre conserven aquesta part d'innocència.
Gràcies de bell nou per llegir-me i comentar-me.

Una abraçada.

moltes gràcies per teu comentari. Veig que ets un relataire recent arribat! Sigues benvingut.

No he conegut mai ningú afectat d'autisme. Ni tan sols a ningú que tingui algú. I si no sabés el què és, amb el teu poema, amb tant poquetes paraules, ho hagués entès perfectament. M'agrada la senzillesa dels mots, que sigui breu però que, tanmateix, doni molta informació sobre el tema. Els petits gestos, els cops al cap, la mirada lànguida, ens donen a entendre el què passa.

Però al final del poema ens mostres una altra cara. Ens mostres que darrere d'aquesta mirada aparentment buida, incompresa, hi ha vida, hi ha llum.

I precisament m'agrada especilament que la mirada s'il·lumini amb els seus germanets, petits, que fan coses pròpies de infants. Ella, malgrat el seu món particular, també és una nena, i en el fons, viu com la resta.

Felicitats pel poema! M'ha agradat llegir-te.


Abraçadotes!


Salz.

És bo comentar als altres, això ens enriqueix com a persones i com a escriptors.
Sobre La Bisbal d'Empordà, el passat dissabte vaig fer presentació del meu llibre PERENNE a la llibreria La Siglantana i van ser uns dels moments més entranyables que he viscut.

http://yetibarna.blogspot.com.es/2012/11/presentacio-perenne-la-llibreria-la.html

Gràcies per llegir-me i comentar-me.

Una besada.

Molts ànims ,
No conec aquest cas, però a La Bisbal una amiga, dirigeix un grup de teatre de persones amb el síndrome de Down, i fan una tasca fantàstica, també tenen un hort ecològic , una botiga i un taller on passen les tardes. Se'ls veu feliços, molt tendres i dolços.
Es maco el teu poema.
Gracies per haver-me fet un comentari.
Et diré un secret, el poema no amaga res, tal com hi vaig posar en el titol es la dificultat de recordar tantes cares...però no vull decebre l'altre lector...
Anna

Moltes gràcies per la teva acollida i les teves paraules. Un total afalag.

Una besada.

i tendresa és el que demostren els dos poemes que ens has deixat llegir. M'han agradat molt. Et felicito !
Espero poder llegir-ne molts més, Gabriel.
Rep una abraçada de benvinguda a la entranyable família de Relats.

Mena.
Com a pare de la Guspira Perenne, que no és una altra que la meva filla petita, et puc assegurar que així és.
Gràcies per llegir-me.

Cordialment.

Gabriel M.

Sí.
És així com deu ser. Segur.

Mena