En els teus ulls

És senzillament magistral... m' ha commogut el cor... és tan sensible que es nota tota una bellesa de poema. Un cordial salut. Rafael Molero. Que tingau bon dia, parella de guapos... jjjjj

Sempre m'enamoro del vocabulari que utilitzes.
Però ara mateix, també de la construcció i encara més si cap, del contingut.
Com quasi sempre.
Salut i una forta abraçada a tots dos.

PAPA I FILLA . Si no m'equivoco aquest poema le llegit a la pagina i et vaig dir que t'havies superat... És preciós, te tendressa i dolcessa com tots els teus, donen ganes d'abraçar la nineta que tens al costat somrient i escoltar de viva veu, la vostra relació. He llgit coses sobre l'autisme però res com la convivencia real.
Li deus parlar molt fluixet i a poc a poquet, la deus tractar com una nina de delicada porcelana, la deus portar de la ma del mati a la nit vegilant que res interrompi els seu ordre,que res la destorvi ni espanti, et deus acostar al seu món perquè ella s'apropi al teu conectant amb la infinita sensibilitat i amor que li teniu.

Una abraçada a tots dos , enhorabona pel projecte , endavant i sort !!!

Estic contenta que amistats meves que costa molt de moure-les, s'han acostat a la teva pagina i t'han dit que els hi agrada !
Anna

Aquest poema ens descriu magistralment què hi ha més enllà d'una mirada. A part d'un ull i una pupil·la, hi ha molt més. El poeta ens ho extreu i ens ho ensenya. Magnñífic Gabriel! Una abraçada.

Aleix

un plaer compartir els meus versos amb tu i poder també llegir els teus, on ens estàs ensenyant a estimar la vida des de punts de vista que algunsmai havíem imaginat

una abraçada company ! ;-)