Una estanteria plena de pots

Entraria al supermercat
carregat de cartera,
amb la por de perdre
desesperat sense cap pot,
m'adreçaria a l'estant del fons
amb el neguit que em curca la fam
cercaria un de car,
el tastaria, el buidaria , en plat
d'altres convidats que m'afartarien
i al cap d'un grapat d'any i mig
lloaria el dolç amarg,
a tall mesquina com cobard,
que dos estants mes endavant
hi ha un pot prou bo i però mes barat,
amb el poder de decidir
quin pot desso al rebost
i quin no, a part d'escollir
a quin preu.