Cercador
Una bufada d'inspiració
Un relat de: ROSASP- Compartir:
Per entre les teus ulls
de llunes florides,
em perdo sovint
cercant flors i estels.
Navego entre somnis
i aigües dormides,
tempestes d'enyor
i esbarzers rebels.
I mentre em quedo presa,
també em sento lliure,
entre els clars i el núvols
del teu univers.
Em vas fent carícies
de sol i somriures,
jo et vaig robant ombres
d'angoixa i de gel.
T'espero, no arribes,
busco pels racons...
Just quan ja t'oblido,
amb llengua de lletres
i empremtes d'imatges
em toques i et fons.
M'omples, m'encises
i aixeques el vol...
Comentaris
-
La inspiració que arriba...[Ofensiu]Xanxaneta | 04-07-2005
...per tornar a fugir. Aquesta és la idea que m'ha transmés el teu poema, que té un ritme molt marcat i una rima gens forçada.
Felicitats! Crec que és un poema molt fresc i amb un final molt entenedor.
Cèlia -
quanta música[Ofensiu]Carlos | 15-04-2005 | Valoració: 9
hi ha música en les teves paraules, o, al menys, amí m'ha sonat música al cap mentre llegia el poema. Pot ser estic mes torrat del que creia, o pot ser, existeix realment ahi, entre les paraules.
-
un medi no gaire idoni ...[Ofensiu]Nicte | 15-04-2005
...per posar-me en contacte amb tu!!
Hola! no he pogut aconseguir el teu correu-electrònic (si en tens) i no veig un altre manera d'assegurar-me que llegiràs això el més aviat possible.
Si us plau, posa't en contacte amb mi ... és urgent! loveisindier@hotmail.com
Gràcies!!
-
inspiració efímera[Ofensiu]edgar naúj | 15-04-2005 | Valoració: 9
Quan la lluna ens regala la seva llum, la ment s'omple de paraules desordenades pressionant els nostres dits per tal de que les fem sortir, convertides en bonics poemes com els teus, però quina llàstima quan no tenim el llapis a punt, oi? Mai aquelles paraules tornen a sorgir.
PD. El meu cor i el meu cap em diuen el mateix, per això tinc tanta por. Por d'enfrontar-me a la realitat d'allò que només pot ser ara. Moltes gracies. Petons.
l´Autor
312 Relats
1612 Comentaris
644578 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79
Biografia:
Hola! Sóc la Rosa Saureu, una lleidatana somiadora de mena i una mica surrealista. Convertir allò que caço al vol en paraules és el més semblant a tenir ales. En el meu cas, escriure no és només una afició o una necessitat sinó una forma de sentir i veure la vida. Utilitzo la poesia, els contes i els relats curts per intentar expressar les petites i grans coses que omplen i buiden els dies.Vaig tenir la sort de ser escollida per a la plaquette "Singulars d'un Plural" a la ciutat de Girona, en què poetes inèdits vam compartir espai amb autors de renom. Formo part del llibre de relatsencatalà.com versió 2.0 i del primer llibre de poemes. També he guanyat el segon premi de poesia Seu Vella de Lleida-2008. Aquesta empenta, junt als vostres comentaris i continu suport, han estat un gran estímul per continuar endavant.
El meu repte personal és aprendre constantment a viure. M'agrada la música, l'art en general, somriure molt i estimar tant com pugui. Estic enamorada de la meva llengua i sé que el nostre vincle és cada cop més fort i ferm.
Respecte a vosaltres, sento que ens uneix un fil comú que m'agradaria sentir sempre proper.
Per si necessiteu quelcom, el meu correu és: rosasaureu@telefonica.net
Gràcies per tot!
Si voleu, també podeu visitar el meu bloc de videopoesia
El Vicenç Ambrós i Besa em va passar la cadena i jo l'he passat al Capdelin i a la gypsy
(fes clic a la imatge i descobreix què és "R en Cadena")