Una anima que vola

Un relat de: alvar_ppcc

Una anima que vola
Una espurna que s'apaga
Una gota feta fum
Les cendres d'un amor
Que s'esvaeix

Un llumí que es trenca
Un torç de ferro blincat
Un mirall caigut al terra
Trencant en mil trossos,
Una imatge

Com un far en l'horitzó
On l'utopia busca sortida
I on aquell trist vaixell
Navega sol en l'infinit
Coratge, amic

Esperances fetes miques
Lamentació i tristesa
I al fons, una llum
A la que aparentment,
Poc oli li queda

Nomes em queda això
Amic, coratge, coratge
I un tros d'esperança,
Que vaig recollir del terra
Plena de pols

I que la por no et tiri enllà
Faràs prou amb el que et dono
I el record, sempre el record
I el saber, que mentre hi ha vida
Hi ha esperança.


Comentaris

  • Et seguiré llegint! :)[Ofensiu]
    Far perdut | 04-02-2010 | Valoració: 8

    M'ha agradat molt com parles de la tristesa i de l'esperança. Et seguiré llegint.

  • l'esperança....[Ofensiu]
    Fada del bosc | 11-01-2010

    "I un tros d'esperança,
    Que vaig recollir del terra
    Plena de pols"
    Quina manera més poètica de descriure l'esperança allò a que ens aferrem encara que sigui com tu dius recollida del terra....

    espero llegir més coses teves.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de alvar_ppcc

alvar_ppcc

8 Relats

9 Comentaris

6058 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Una particula erronia d'aques univers amb estranyes manies com portar la contraria, fer el contrari del que fa l'altre gent, escriure lirica i tocar rock'n'roll.