Allibera't

El silenci,
mort dins la foscor ;
la llibertat,
empresonada en el meu cor



No em puc llançar al vol,
m'han tallat les ales ;
i si em submergeixo em dol,
en mar ple d'onades.
Completament perdut
en un món, món de tenebra ;
i l'esperança és abandonada
allà on la mort comença ;
i l'amor, i l'odi,
lligats amb cadenes ;
i l'ànima, l'ànima es fon,
es converteix en cendra.

I sento que la vida
Son tant sols records passats
Que amb un últim glop de birra
Avui han quedat oblidats
Sento que els meu somnis
Poc a poc es van desfent
Com una espelma de cera
Encesa amb el foc rogent
Tinc una esperança
I crec que serà dema
Quan em llevi en un nou dia
La meu vida canviarà

I ara toca ser fort
Trencar de nou les cadenes
Deixa que el teu pensament
Arribi fins les estrelles
I mostrar de nou el que ets
Una espurna encara encesa
Que avui vols sortir corrents
Deixant el dolor enrere