Efímera Felicitat

Un relat de: alvar_ppcc

Perdre la confiança,
Que un dia el sol et va donar
I veure com t'abandona
Per anar-se'n amb la lluna a follar

Ser o no ser
Passar de la vida a la misèria
Gastar-te la vida en merda
Per complaure la teva mentida

Efímera felicitat
Que passa per davant dels teus ulls
I ni tant sols el mes petit instant de rapidesa
Et permet d'agafar-la

Enganyar-te,
o assumir que no pots mes?
Un mort entre vius que intenta assemblar-s'hi
I la veritat, no se'n surt.

Ser artífex d'un amor fictici
Perdre la virginitat amb la tristesa
I fingir un orgasme amb la soledat,
Aquella que sempre t'acompanya.

Una nit per oblidar,
Per oblidar en el record d'aquella nit
Per enterrar-la amb el munt de records
Que esperen a la sala de visites de l'oblit.

Efímera la vida i efímer el error
Però que etern que es l'perdo
Que t'acompanya i no t'abandona
Tanmateix, quina trista companyia, la seva.


Comentaris

  • enhorabona....[Ofensiu]
    md-Gracia | 01-02-2010

    aquest poema està molt ben escrit per a ser d'algú tan jove... continuaré llegin-te

l´Autor

Foto de perfil de alvar_ppcc

alvar_ppcc

8 Relats

9 Comentaris

6967 Lectures

Valoració de l'autor: 9.33

Biografia:
Una particula erronia d'aques univers amb estranyes manies com portar la contraria, fer el contrari del que fa l'altre gent, escriure lirica i tocar rock'n'roll.