una amistat molt especial

M´han posat un nom, diuen uns sons i sé que em criden, juguen amb mi i jo jugo amb ells. Són humans petits que m´acaronen i juguen amb la pilota. Jo faig salts i amb la cua torno la pilota.
Aquests humans petits sempre vénen acompanyats, es fiquen tots dins l´aigua durant una estona. Després marxen i em deixen sola.

Voldria surcar mars oberts, oceans, acompanyar vaixells de pesca, viatjar amb la meva familia a través de l´aigua salada del mar.
No em queixo, aquí em tracten bé i quan els petits humans surten de la piscina els hi veig una mirada diferent, com més lluminosa i clara i això em fa feliç.

Tinc una cuidadora. Passem molts bons moments juntes. Encara que tenim llenguatges ben diferents ens entenem molt bé. Quan vaig estar malalta , no em portaven humans petits per jugar. Em feia molt mal la cua i em costava molt saltar, gairebé no em podia moure. La meva cuidadora es va preocupar molt de mi. Em vegilava nit i dia. Crec que el seu amor em va curar més que tot allò que em van injectar.

Ella volia ser mare, com jo. Però jo no vull tenir fills en una piscina, jo vull oferir als meus fills tot el mar i els oceans. Sé que per ella també és una decisió difícil, encara que li fa tanta il.lusió com a mi. Sí, ens entenem molt bé ella i jo. Nadem juntes i m´abraça, m´acarona i em diu sons dolços que no entenc…

Un dia la cuidadora es va acostar a mi dins l´aigua. Va apropar
la meva la meva aleta al seu ventre i hi vaig notar tot de vida.
Ella estava embaraçada ¡! Ells seria mare ¡ jo tota joiosa vaig saltar, vaig aplaudir, vaig fer mil i una cabrioles, ella reia…
i jo olorava el mar, escoltava el mar, escoltava la meva familia que em cridava i m´enviaven tot el seu amor i jo a ells.