paraules de la infància

Un relat de: naimma

Praraules de la infància

Amb un tros de test trencat escrivia el seu nom al replà de la finestra, ala nit, sota els estels, la lluna i l´aire càlid de l´estiu. Només una paraula: Martí... La paraula estava allà per uns moments i després amb la seva mà l'esborrava. L´hi enviava amb l´aire, com una crida, amb la seva mà ara tota vermellosa.

Els restes vermells de la mà, alguna vegada, la tansportaven anys enrere quan passejava amb la seva besàvia fins als arcs. Alguns tenien pedres vermelloses com la del tros de test que feia servir per escriure al replà de la finestra. Entre les pedres vermelles hi havia un forat i un dia en va sortir un gat petit i negre. No sabia el perquè però li van posar Xin de nom. Des d´aquell dia, aquella paraula tenia per ella el color vermellós de les pedres, el gust a xocolata que li donava la besàvia, el sentit del passeig de la seva mà i l´olor dels rosers que envoltaven els arcs.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: