clavada davant la pastisseria

No feia gaire que havia baixat del tren. A la seva esquena portava la seva motxil.la vermella, la de sempre i al seu cor tota la il.lusió de viure noves experiències en el seu viatge.
Va seguir carrers, places y de mica en mica es va endinsar per carrerons. Estava oberta a tot, es fixava en tot:Els sus ulls, veien portals magestuosos, i d´altres no tant, finestres de colors, balcons farcits de geranis i la llum que ho inundava tot. Sentia els sons de dels falsies, el plor d´algun nen, xerrameca, música i fins i tot en algun moment, silenci.
Per un moment va percebre alguna cosa estranya, unes olors que l´empenyien, cada vegada més fort, cada vegada més fort, fins que es va trobar ...clavada a la pastisseria:´

Bombons artesanals als 1001 gustos, pasta de full caramelitzada amb fruites del bosc, xocolata a la menta amb un toc de rom cremat, tartaletes trufates amb nata especiada, cireres confitades al contreau, braç de gitano a l´orange amb crema de poma, sorbets de maduixa amb marrons glacés , assortit de lioneses amb un bany de xocolata calenta i ametlla trufada, pralinés de…..
I l´aigua sortia de la boca, de principi era una fonteta que rajava però amb el temps es transforà amb un riu, una cascada, un mar que inundava carrers, places, cases, boscos…