Un viatge que no calia fer

Mitja nit ben fosca
dins ciutat vella,
es sent el caminar
d´una doncella,
amb ela llavis tristos
i els ulls humits,
i en el seu cap
encara resona
l´ultim crit,
acompasat per un cop porta
en el seu pit.

Camina trista i sola
morta de fred,
i a les butxaques
nomès, un bitllet de tren,
d´un viatge que tant de bo
no hagues fet,
desencissat per coses
que la familia no enten.

I ara un fanal
vetlla el seu son,
a l´espera del nou sol
que li enlluer-ni el nou cami,
i s´aixeca arrogant al sol,
i no deixa anar
ni un sol plor,
que es el que ell vol.