un viatge en el temps

D'això ja fa uns 10 anys, un dia de primavera em trobava passejant per les ruïnes d'Empúries, estava imaginant com devia ser la vida dels romans en aquella època i en aquell lloc. De cop i volta es va començar a ennuvolar, cada vegada el cel era més i més negre, el cel s'anava atapeint de núvols i va començar a ploure, es va desfermar una tempesta com feia temps que no veia, llamps ,trons i molta aigua, jo em vaig refugiar com vaig poder i allà em vaig quedar una bona estona, sola , de sobte vaig sentir algú darrera meu, vaig tenir una esgarrifança de fred, em vaig girar i vaig veure una noia vestida de romana. Vaig pensar: mira ,una d'aquelles noies vestides d'època que fan la visita guiada. Es va posar al meu costat i em va començar a parlar del temps, la conversa va seguir una estona sobre pluja, llamps........ ens vam presentar ,ella es deia Messalina, caram- vaig pensar- a més de la vestimenta també el nom és adequat. Va deixar de ploure i com que feia estona que parlàvem amb la Messalina em va convidar a prendre vi a casa seva, vi? -Vaig pensa jo- A aquestes hores? Però no vaig dir res i vaig seguir-la; quina va ser la meva sorpresa al sortir del meu refugi, no hi havia ruïnes al meu voltant, tot eres cases, carrers i molta gent, tota vestida com la Messalina, llavors vaig tancar els ulls, dec estar somiant , obro altra vegada els ulls i tot continuava igual, no vaig dir res, però vaig pensar: Caram si he reculat en el temps? Com és que parlen com jo? Vaig escoltar molta estona tot el que passava al meu voltant i observava les escenes que podia, vam arribar a una plaça, ella em diu: vols comprar alguna cosa al fòrum? Llavors si que vaig tenir clar que d'una manera o altra jo em trobava a la vil·la romana d'Empúries de feia molts anys. Tot encaixava :la vestimenta, les paradetes al mercat, les inscripcions que anava veient, de sobte vaig tenir ganes de veure la badia com era, li vaig demanar que m'acompanyés i vaig poder observar com havia canviat en el temps el paisatge del meu voltant, un paisatge tant conegut per mi i ara semblava irreal, buscava amb la mirada Roses i em va costar de trobar, la població quasi no es distingia, el port de Sant Martí que diferent, buf! I ara com torno jo?, aquesta ara era la meva preocupació, però sense dir res vaig continuar al costat de la Messalina intentant esbrinar tot el que pogués sobre la vida i les maneres que tenien els habitants d'Empúries, si és que puc tornar al menys portaré informació important a casa, vaig demanar que m'acompanyés per tota la vil·la i m'expliqués les coses que jo no coneixia, em vaig inventar la història que feia dos dies que havia arribat en una barca i que encara no coneixia l'indret, vaig arribar a les afores i vaig mirar ben bé on era cadascuna de les construccions més importants . Sabia que hi ha molta cosa encara per descobrir en les ruïnes i per tant era important que jo mirés molt bé per poder situar més tard, si podia ,cada edificació.
Altra vegada per segona vegada en un dia, vaig poder viure en directe com es desfermava una tempesta molt gran, vam córrer a buscar refugi i mentre érem sota el temple tot va passar igual que abans, una cosa va variar, de sobte no vaig veure la Messalina i quan la tempesta es va acabar, vaig sortir de sota el temple i cadascuna de les edificacions havia desaparegut , davant meu tot tornava a ser ruïnes vaig mirar a l'horitzó i vaig poder veure la badia com sempre l'he vist, havia tornat a casa!