Un tresor quotidià

Un relat de: Llum d'Estels

L'Aina recolza els braços sobre l'ampit de la finestra i veu, un cop més, el bonic perfil de la ciutat, contraposat sobre la llampant catifa verda de Collserola, i coronat amb elegància per la torre del monestir. És el panorama habitual que contempla cada dia, li agrada i se sent molt orgullosa de formar-hi part. No pot evitar, però, que el seu pensament s'esvaeixi i voli més enllà, esmunyint-se per sobre les muntanyes de la serra, travessant mars i oceans per explorar amb afany els cinc continents.
El desig que rosega per dins l'Aina és viatjar. Viatjar com el millor medi per conèixer món i descobrir llocs nous. Però la faceta que l'interessa per sobre de tot és obrir les seves fronteres personals, canviar l'enfocament habitual que té de les coses, contrastar les opinions, aprendre de la forma de fer dels altres. Està segura que només ha tingut accés a una petita part de tot el conjunt cultural que s'escampa pel món i aquesta limitació la fa sentir petita, limitada. Cada cop que l'Aina veu un avió que sobrevola el cel, es pregunta: on anirà? quin serà el seu proper destí? llavors enveja a cada una de les persones que hi transporta. Tanca els ulls i s'imagina asseguda dins l'aparell, les pulsacions se li acceleren i s'emociona només de pensar tot el que podria descobrir allà on anés a parar.
Però la realitat és ben diferent. Els seus pares li han dit que viatjar a països llunyans és molt car i que no s'ho poden permetre. Ho entén, ja no és la noieta malcriada que envejava tot el que no podia tenir. S'ha fet gran i per fi ha entès com funciona el món dels grans. Per sort, però, ha trobat un bon consol. Des que va a la Universitat, ha descobert que, en part, pot apaivagar el seu neguit a través dels llibres i es passa hores llegint volums que la transportin als indrets més recòndits del planeta.
És entre llibres que la seva imaginació viatja per l'Orient i es deixa seduir per la seva espiritualitat; pressent la reencarnació de les generacions passades, respira la filosofia com a mitjà suprem de la vida, estudia l'art de la meditació, assaboreix les tradicions dels pobles i de les cultures mil·lenàries que són bressol de les civilitzacions modernes.
Es permet visitar països de l'Islam, admira els seus pobles de pregària i recitació, constata la seva fe i peregrina cap a les ciutats santes, camina per deserts inabastables de terres ermes però amb habitants tan hospitalaris que comparteixen el poc que tenen, es perd entre parades de mercats ambulants farcits per milers d'objectes i respira la flaire de les seves espècies.
Es trasllada al cor de l'Àfrica negra, descobreix la simplicitat del tarannà autòcton i els lligams espirituals amb els seus avantpassats, escolta els cants tribals, es passeja confiada entre la fauna salvatge, es descalça i trepitja terres rogenques que han travessat agosarats aventurers, explora selves de vegetació exuberant, navega per llacs i rius desproporcionats amb impressionants salts d'aigua.
La lectura és un substitut que li calma la set, però té la sensació que oblida altres mitjans més directes. Quan l'Aina passa de curs és a punt de viure en primera persona la revelació que acabarà amb tots els seus neguits: a classe coincideix asseguda al costat d'una noia d'origen indi, la Shaila, a qui ja havia vist algun cop passejant per la seva ciutat. Tot d'una, com si li caigués una vena dels ulls, s'adona del seu encegament. Com no hi havia pensat abans? Aquella era la peça d'encaix que li mancava. Una certesa que de tant propera no l'havia sabut apreciar.
Ja no tenia sentit somniar ni imaginar si podia conèixer la informació de primera mà. L'Aina, obcecada per les seves ànsies per viatjar, no havia pensat que altres parts del món ja feia molt de temps que havien vingut a les nostres terres, totes elles acompanyades d'un torrent de coneixement i de vivències per a ser compartides amb tothom que les volgués escoltar. Bona part del saber que s'escampava pel món era guardat zelosament dins d'aquells nou-vinguts, cadascú amb el bocí que li corresponia, sense dubte un privilegi per a qui, amb el cor obert, volgués reunir tots aquells fragments.
L'Aina no va trigar a fer-se amiga de la Sheila i a partir d'aquella unió es va esforçar per conèixer més persones que provenien d'altres indrets. Conversant amb tots ells va formar noves amistats alhora que, recollint tota la informació que li era possible, aprenia de les diverses maneres d'entendre el món, intercanviava experiències i nodria el seu esperit d'enteniment.
Avui l'Aina contempla Collcerola i atura la mirada en el cim del Tibidado. Per fi ha aconseguit sufocar els seus anhels viatgers i se sent feliç. Amb un somriure als llavis recorda una dita del seu avi, que ara pot comprendre en tota la seva dimensió: ‘No hi ha major tresor al món que el que tenim a tocar de la mà'.


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Llum d'Estels

Llum d'Estels

9 Relats

37 Comentaris

15873 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
per qualsevol cosa: atvalls@gmail.com