Cercador
Un somriure particular
Un relat de: Quim Gómez- Compartir:
Vaig veure arribar en Ferran amb aquell somriure triomfant, contagiós i vivificant que duia cadascun dels dies que han passat des que el conec. I no tenia més raons que jo mateix per ser feliç, car la nostra feina era igual de mal pagada i depriment per a tots dos. Amb el temps em vaig anar convencent que en Ferran exercia una actitud vital que havia aprés de ves a saber qui, que devia fer molt de temps que havia oblidat comportar-se d’una altra manera. I és per això que els seus col·legues li dèiem “happy”, en Ferran “happy”.
Com deia, vaig veure en Ferran “happy” arribar enfundat de l’aura de contagiosa felicitat, xiulant una cançó inexistent i mirant cap al cel com si donés gràcies al sol per haver sortir un dia més. Jo l’esperava a la porta de l’ascensor i quan ens varem saludar m’embolcallà la pau i la serenor que emanaven d’ell com si fos el seu desodorant o el seu perfum.
I en sortir de l’ascensor jo ja imitava el seu somriure, en posar-me la bata blanca ja xiulava cançons inventades, i poc minuts després interpretàvem plegats una dansa forense amb els bisturís a les mans sobre el cos d’un pobre difunt mort la nit anterior en una baralla al Raval barceloní.
En Ferran sentia que aquell seria un dia com qualsevol altre. Un altre dia cap a la feina, on sabia que es trobaria amb els mateixos companys i on no cabia cap altra previsió que la d’una feina igual de desagradable que sempre. Ell, que havia aspirat a cirurgià, no havia superat el calvari que li representà el període de pràctiques i es va haver de conformar amb aplicar els coneixements adquirits fent la feina de forense. I és que en Ferran era, segons li va diagnosticar un psicòleg, del tipus “ansiós”, un caràcter que li permetia tenir empenta, inquietuds i ganes de continuar aprenent, de tenir somnis i d’engegar projectes, però que també el feia un ésser impacient, massa estricte i exigent amb el seu entorn i exasperadament irritable quan se sentia atacat.
Així, havia conegut la dona de la seva vida, però no havia sabut mantenir-la al seu costat, s’havia vist abandonat pels seus amics d’adolescència i d’universitat i només la seva mare el suportava amb la infinita paciència que només es pot tenir amb un fill.
Fins que un dia en Ferran descobrí que la marihuana l’ajudava a controlar el seu temperament sense apaivagar somnis i desitjos, i podia anar cap a la feina embotit de pau interior, sent capaç de regalar el millor dels seus somriures fins i tot al pocasolta del seu company de feina, i de no mostrar cap símptoma de sorpresa en veure que havia de fer l’autòpsia del seu proveïdor habitual de marihuana.
l´Autor
5 Relats
8 Comentaris
4541 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75
Biografia:
Soc informàtic de professió, però ho estic deixant a poc a poc per ser escriptor.Fa temps que escric relats curts amb els que he guanyat alguns premis que no han estat publicats i que podeu trobar a la meva web:
• “Llàgrimes de pluja” (2015) guanyador del certamen literari Fàbrica de Contes del I Saló d’Escriptura de Barcelona
• “Flors del meu jardí” (2011) 3er Premi del XXI Jocs Florals del Raval, modalitat narrativa
• “Assassins al metro” (2011) 1er Premi del XI CONCURS LITERARI SANT JORDI de Xarxa de Dones de 50 i més, modalitat narrativa catalana.
He fet els cursos de l’itinerari de Novel·la de l'Escola d'Escriptura de l'Ateneu barcelonès, on es va formar el Col·lectiu 307, un grup d’alumnes de l'escola, els quals vam publicar "Onze relats i quatre monstres" (Bubok, 2011), una antologia que inclou els meus relats: "Iniciació estel·lar", "Un mal dia" i "El flautista".
Fruït de completar l'itinerari de narrativa, neix "L'esguard de la bèstia", la meva primera novel·la, de gènere negre, guanyadora del premi Vilassar de Noir 2019 (Llibres del Delicte, 2020).
El novembre de 2020 publico amb GDM Guerra de Mitos “Sherlock: Ensayos Fabianos”, un joc de cartes en castellà on els jugadors fan d’investigadors del cas que se’ls presenta i que ja ha estat traduït al rus, l’alemany, l’italià, el polonès i l’anglès.
El gener de 2021 es publica “Delinqüents” (Llibres del Delicte, 2021), una antologia de relats negres a cura de Marc Moreno, on hi ha el meu relat “El cas de la pandèmia” en companyia d’autors de renom com Anna Maria Villalonga, Sebastià Bennasar, Pep Prieto o Salvador Macip entre altres.
El març de 2022 Raig Verd publica “Sexe Fora de Norma”, una antologia de relats eròtics fora de la norma hetero-patriarcal, on hi ha el meu relat “Sota la pell”. Aquesta antologia es publica també en castellà.
He fet també els cursos de narrativa fantàstica d'en Ricard Ruiz Garzón, on s'ha gestat el grup Frikípuls, una comunitat de malalts de la lectura i l’escriptura fantàstica i que ha donat com a fruit l’antologia en castellà “Arcana Sectarium” (Apache Libros, 2022), una col·lecció de 15 relats de gèneres fantàstics (ciència-ficció, fantasia i terror), on hi participo amb el relat “Ursa Major”.
Per acabar, s’ha publicat el meu primer relat en italià, “Tempus non fugit”, a l’antologia “Racconti Fantasy” (Historica Edizioni, 2022).
Web: https://quimgomez.cat