Cercador
Un poble de la costa
Un relat de: JaumePilarnau- Compartir:
Al bell mig de la comarca, al bell mig de mar i muntanya,
un dels més bonics, segurament.
Pescadors amb canya i amb barca,
rieres on l'aigua fins al mar s'afanya.
Aquest mar de Vilassar, des d'on es contemplen les flors,
els plàtans, els pins... i, no gaire enllà, les cases.
Les cases del passeig vestides de gala,
al gust dels indians de l'Havana.
I una església dedicada a Sant Joan,
on de tant en tant si pengen ases,
doncs estem una mica tocats de l'ala
Però és un goig i un privilegi
viure en aquesta vila micaquiana,
que a tots els que l'estimem ens agermana.
I ara és l'hora de dir-ho clar:
De perdre-la no em dona la gana.
I estic preparat per defensar-la
de les grolleres mans
d'un estat malalt que supura ràbia
contra els catalans,
i que ens volen quiets i callats
dins la gàbia.
Comentaris
-
A heartfelt poem portrays Vilassar[Ofensiu]FrankKern | 09-04-2025
A picturesque Catalan town rich in culture, beauty, and defiance against oppression. Embracing its landscapes, traditions, and spirit, the verses celebrate unity and resistance. Like wordle unlimited, offering boundless creativity and fun, this poem reflects limitless pride in heritage. Residents cherish their connection to Vilassar, defending it passionately while treasuring its essence.
-
Els nostres drets...[Ofensiu]Rosa Gubau | 31-03-2025 | Valoració: 10
no es poden deixar perdre, i amb aquesta imatge i els encertadíssims versos d'aquest bonic indret costaner, n'has fet un poema preciós.
Enhorabona de nou, Jaume.
Salutacions.
Rosa. -
Vilassar[Ofensiu]Prou bé | 31-03-2025
La mare cera filla de Vilassar. El meu primer contacte amb l'olor de mar va sé en baixar del tren un dia de visita a la família, era una nena petita. Aquesta olor ha estat la causa de la meva relació panteísta amb la mar , sempre.
Jo tampoc vull perdre res del que ens pertany...
Amb molts records al cor i a la retina , amb total cordialitat