aquell cony de gavatxo embruta-cassoles

Els dies que vivien ara, eren nous de trinca, L'Eugène s'escarrassava a la cuina de les Quatre Barres en un nou plat, fruit de la barreja de dues receptes, una de francesa i una altra de catalana, tenia al foc una paella gran i fonda, on hi havia posat els caragols bovers ben nets a foc lent, aquests anaven sortint a poc a poc de les closca, estiraven llurs antenes amb parsimònia, mentre el cuiner els hi preparava el parany, va començar per tirar un polsim de romaní i farigola i a regar-los amb un rajolí d'oli d'oliva verge extra de la primera premsada de les garrigues, els animalons seduïts per la nova frescor d'aquell líquid sedós i perfumat, anaven abandonant la clofolla cercant qui sap que, la seva pròpia olor fusionada amb els aromes de l'oli i les herbes, els havia desvetllat i ara és delien per trobar aliment després de deu dies de dejuni, aquell desfici no els donava solta a adonar-se del perill i continuaven amb la seva fugida desesperada, enrinxan-se per les parets de la greixonera. Aleshores Eugène va atiar el foc, va encoratjar la flama a tota virolla i aquell fluid tant agradable es convertí en una trampa mortal, va a començar a bullir amb força i els caragols van donar l'ànima a Déu com un caputxí, no varen tenir temps de patir.
Llavors aquell botxí amb barret blanc començà a salpebrar-los complidament, després els remenava a balquena, una i una altra vegada anava perseverant en el procés, tornava a posar-hi oli, insistia amb la sal i el pebre reincidentment i en un moment donat, quan les closques tenien un color enmorenit lluent el xef hi abocà un bon raig de rom Barceló i ho va flamejar amb el bufador. En aquell punt culminant i donant-li l'última remanada, va apagar el foc i va encendre el forn, els va deixar refredar i tot seguit els anà col·locant amb paciència panxa amunt en una safata baixa de ferro amb nanses i a continuació, proveït d'una mànega de pastisser, començà a ungir-los un per un amb un allioli de morter i després els va espolvorejar suaument amb farina de galeta i els va posar al forn a gratinar. Al fons de la paella havia quedat un *caldet* que el xef virtuosa i enèrgicament va començar a brandar amb una batedora manual fins mig lligar-lo, aconseguint una crema lleugera que un cop va treure la llauna del forn i va abocar per damunt aquells caragols que s'havien convertit en una menja sublim i que van saber agraïr aquell colofó per esdevenir una Ambrosia exquisida.

Aquella recepta aviat es convertiria en un dels plats insígnia de les Quatre Barres