UN NOU DIA

Un relat de: AVERROIS
El Sol surt per l’horitzó

i els meus ulls plens de foscor

desperten a la vida

amb una explosió de llum.

El verd és més verd

i els petits núvols blancs

llisquen com plomes al cel

que ja llueix el seu color blau.

El vent suau i càlid m’acarona

les fulles dels arbres dansen

i el seu moviment m’hipnotitza

amb pensaments ja oblidats.

El rierol canta i l’aigua s’allunya

per trobar un altra indret

ple de colors, llums, poemes

acaronant la terra que la besa.

I jo quiet, omplo la meva vida

de cada moment, cada alè

cada raig de Sol, que m’acarona

com un bell amant, amb tendresa.

Comentaris

  • Aquest poemet...[Ofensiu]
    Sol_ixent | 18-02-2015 | Valoració: 10

    ...m'ha recordat molt aquella bonica frase de: "Si plores perquè no pots veure el Sol, les llàgrimes no et deixaran veure les estrelles".

    Què bonic aquesta sensació de sentir-lo a la cara i veure el blau i el verd a l'hortitzó, i continuar viu avui per poder fer-ho :)

    Bona nota, you deserve it!

    Sol_ixent

  • Aleix de Ferrater | 04-05-2013 | Valoració: 10

    Visca la primavera i la mare que la va parir! Sol, llum, aigua, pluja, olor, olors, remor, remors. tot un reguitzell de sentits oberts que en Josep Mª ens recorda fantàsticament. Un esclat de vida i una persona que sent bategar el cor i ens encomana. Una abraçada manresà.

    aleix

l´Autor

Foto de perfil de AVERROIS

AVERROIS

405 Relats

932 Comentaris

371132 Lectures

Valoració de l'autor: 9.77

Biografia:
Vaig néixer a Manresa un fred Gener de fa uns quants anys i com va escriure el poeta:

Tots els records plegats
són una gota d'aigua
dins una mar immensa.
I el violí que no se sent
deu plorar alguna mort
que jo no sé.

Què la vida us sigui lleu!