Un món de bojos

Un món on el cel es converteix en la terra,
on la terra és quadrada i no rodona,
i al final, només un abisme immens
per on cauen les lletres dels poetes.

Un món de bojos,
on res del que es diu té un sentit coherent,
on les mirades no valen res,
on son les mans les que caminen i els peus els que acaricien.

Un món on el sucre te gust de sal,
la sopa es menja amb forquilla,
l'aigua fa olor de margarides,
i la llet està envasada al buit.

Un món on el sol no brilla
i la lluna t'enlluerna,
on les estrelles plouen llàgrimes dolçes,
i els núvols il·luminen el teu rostre de nit.

Un món efímer,
on només hi ha un camí correcte,
on l'herba es groga, les pedres fetes de cartró,
i les fulles mai cauen dels arbres.

Un món de bojos,
on riure es una obligació,
i plorar està completament prohibit,
un món de bojos...
un món del revés.