Un mar de llàgrimes

Element paradisíac i evocador,
representes l'amor i ets inspiració.
Mil i un t'han dedicat cants,
jo mateixa, en més d'una ocasió.

Ets símbol de vida,
ets símbol de pau,
tranquil·litzes aquell que et mira,
i l'embriagues amb aquesta calidesa suau.

Però no sempre ets pacífic,
i fa poc ho vas demostrar,
amb un geni terrorífic,
a tots ens vas copsar.

No et creia capaç
de sortir de casa teva,
amb la mort sota el braç,
i repartir-la sense treva.

A vegades crec que és venjança
per com t'hem tractat,
però inclines la balança
cap aquells que més et fan costat.

Aquella pobre gent no en té cap culpa,
i ara, a més, tampoc tenen res.

Els has deixat desolats,
sense res, sense vida, sense casa i sense família.
No sé si ets un egoista
o si tan sols practiques el sadisme.

Rere els teus passos no hi ha res en peu,
has deixat el silenci, tan sols trencat
per un plor llunyà d'alguna criatura,
a la que només li resta la soledat.

Has escombrat l'alegria, la vida i la il·lusió.
T'has endut l'esperança i has deixat desolació.

Les imatges que rebem són esfereïdores,
vaixells que no surten,
potser per por.
Cossos que suren,
a la vora de la mort.

La mort.
Inevitable i talment fonedissa.
S'amaga sota un mantell de noms:
Càncer, leucèmia, tabac, trànsit, accident, alt voltatge, vent, vellesa, natural, intoxicació, ignorància, imprudència, etc., i en aquest cas:
Tsunami.

Tsunami. Tsunami. Tsunami.
Ressones dins meu.
Que has convertit la terra en un mar.
En un mar de llàgrimes.