Un mal dia

A la banyeta amb afecte.

N'arribà a la vellesa i repassar els esdeveniments,
Una dona donava voltes als seus pensaments.
De jove era una primor, de fadrina en feia tot el goig,
I de casada una rosa, ara mustia pel desconhort.

Tants d'anys vivint sense pena ni gloria,
Tantes misèries viscudes, sempre vives a la memòria,
Tants d'hiverns freds i sola, tantes nits sense caliu,
Sense ningú al seu costat, sense ningú que li fes el niu.

A l'hivern en la flassada gelada,
A l'estiu en els llençols plegats,
Ella sempre conformada,
Dormin sola amb els quatre gats.

Ara es veu sola i abatuda, sense ningú en qui parlà,
Amb agra mirada, sols sap malpensà,
Malpensa del fill, del marit i del net,
A la nora l'aguanta, perquè la té al piset.

Ella li renta la roba, li escura i li planxa,
I si té una estona se seu i li parla.
L'acompanya al metge quan es veu el mal,
I li vetlla les hores al peu del capçal.

Al fill, el té abatut, no sap el que pensà,
Escoltant a la mare, al pare per força té que odià.
No s'enadona que, un dia, els dos el van crear?,
I per força, . . . als dos els té que estimar.

Pensa en els diners, com un tresor amagat,
Però no veu el que tots li diuen,
Que tot el que l'envolta,
Es la millor felicitat.

Tens tanta raó, quan es té el dia capgirat tots els colors semblen pàlids i les melodies desafinades. Dins i fora regna un gris enganxós i feixuc...
Però tots tenim mals dies i quan surt el sol encara comprenem amb més enteniment i alegria la lluminositat dels somriures acolorits de llum.
Un poema que vessa tristesa i melangia, degotalls de núvols passatgers.

Petonets i somriures preciosa!
Et faig pessigolles?

el passat no es recupera, però el futur es guanya dia a dia i el present es viu segon a segon, fins i tot els ‘mals dies'. Jo crec que aquests dies ‘dolents' -dels que no se n'escapa ningú- són imprescindibles per poder valorar els dies ‘bons', de la mateixa manera que les tempestes ens garneteixen el sol de demà.
Petons.

es té mal dia... un es troba gran, sense flors, sense alegria, amb alguna arruga més i sense forces...
però quan l'ànima s'anima... reneixen forces de reserva i tot es veu d'un altre color i fins i tot el mirall resta sorprès...
una abraçada!