Un mal dia

Un relat de: La Banyeta del badiu

Em sento gran.
Em sento feixuga.
Sóc com l'arbre que
li cau l'escorça,
i no hi pot fer-hi més.
Les branques se m'assequen.
Les flors, ja s'han marcit,
no tornaré a florir.
Sento que els anys van passant.
Tanco els ulls...
i veig el què hauria d'haver fet,
i no vaig fer.
No puc tornar enrere.
Em sento gran,
no puc fer-hi més.
Tinc un mal dia,
què hi farem!

Comentaris

  • no es el teu cas pero, crec que et pot alegrar el dia[Ofensiu]
    Manuel de Lino | 17-10-2005 | Valoració: 9

    A la banyeta amb afecte.

    N'arribà a la vellesa i repassar els esdeveniments,
    Una dona donava voltes als seus pensaments.
    De jove era una primor, de fadrina en feia tot el goig,
    I de casada una rosa, ara mustia pel desconhort.

    Tants d'anys vivint sense pena ni gloria,
    Tantes misèries viscudes, sempre vives a la memòria,
    Tants d'hiverns freds i sola, tantes nits sense caliu,
    Sense ningú al seu costat, sense ningú que li fes el niu.

    A l'hivern en la flassada gelada,
    A l'estiu en els llençols plegats,
    Ella sempre conformada,
    Dormin sola amb els quatre gats.

    Ara es veu sola i abatuda, sense ningú en qui parlà,
    Amb agra mirada, sols sap malpensà,
    Malpensa del fill, del marit i del net,
    A la nora l'aguanta, perquè la té al piset.

    Ella li renta la roba, li escura i li planxa,
    I si té una estona se seu i li parla.
    L'acompanya al metge quan es veu el mal,
    I li vetlla les hores al peu del capçal.

    Al fill, el té abatut, no sap el que pensà,
    Escoltant a la mare, al pare per força té que odià.
    No s'enadona que, un dia, els dos el van crear?,
    I per força, . . . als dos els té que estimar.

    Pensa en els diners, com un tresor amagat,
    Però no veu el que tots li diuen,
    Que tot el que l'envolta,
    Es la millor felicitat.



  • Ànims...[Ofensiu]
    ROSASP | 17-10-2005

    Tens tanta raó, quan es té el dia capgirat tots els colors semblen pàlids i les melodies desafinades. Dins i fora regna un gris enganxós i feixuc...
    Però tots tenim mals dies i quan surt el sol encara comprenem amb més enteniment i alegria la lluminositat dels somriures acolorits de llum.
    Un poema que vessa tristesa i melangia, degotalls de núvols passatgers.

    Petonets i somriures preciosa!
    Et faig pessigolles?

  • Sens dubte,[Ofensiu]
    brumari | 17-10-2005

    el passat no es recupera, però el futur es guanya dia a dia i el present es viu segon a segon, fins i tot els ‘mals dies'. Jo crec que aquests dies ‘dolents' -dels que no se n'escapa ningú- són imprescindibles per poder valorar els dies ‘bons', de la mateixa manera que les tempestes ens garneteixen el sol de demà.
    Petons.

  • i quan...[Ofensiu]
    Capdelin | 17-10-2005 | Valoració: 10

    es té mal dia... un es troba gran, sense flors, sense alegria, amb alguna arruga més i sense forces...
    però quan l'ànima s'anima... reneixen forces de reserva i tot es veu d'un altre color i fins i tot el mirall resta sorprès...
    una abraçada!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de La Banyeta del badiu

La Banyeta del badiu

150 Relats

452 Comentaris

173871 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Badalonina de soca-rel.
Amb ànima de Palamosina.

web. importans per mi :

www.hospitalitat.org
Ajuda al nostre proïsme sensa paternalisme.

www.altarriba.org
www.protectoramataro.org

Ajuda als amics de 4 potes, ens estiment desinteresadament, Ells també tenen sentiments. :-)


M.Pilar Rovirosa i Sánchez.
- La Banyeta del badiu -