Un lloc per no oblidar

Un relat de: llumdenit

Quan torni a tu, Cotlliure,
em tornaràs a omplir l'esperit
de bufarades de vent de colors,
tancaré els ulls i somiant que mai vaig marxar,
caminaré cap el carrer dels pintors.

T'han pintat el nom
amb pinzellades de primavera,
i a la plaça d'Armes, escoltant Els Segadors,
respirant entre sol i ombra,
aquell dia em vas robar el cor.

Quan torni a tu, Cotlliure,
m'estiraré a la teva platja,
sentint la música de la gent,
lleu remor feta cançó,
i allà al mig, em sentiré viva,
allà al mig,
hi seré jo.

llumdenit

Comentaris

  • Senzillament preciós[Ofensiu]
    Charlotte | 06-11-2006 | Valoració: 10

    Un poema preciós, m'encanta. No he estat mai a Cotlliure jo, però la petita descripció que has dibuixat me me'l fa imaginar com un lloc al que m'agradaria anar a sentir el mateix que tu. Molt bonic.

l´Autor

Foto de perfil de llumdenit

llumdenit

33 Relats

60 Comentaris

36389 Lectures

Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
Estic aqui des de fa uns quants anys, però no n'era conscient. Un amic em va donar la mà i em va ensenyar el camí, i ara si que si, per fi.
Em posaran falta per arribar més de quaranta anys tard? No crec, perque he trobat la llum de nit.
Has sentit mai un calfred al clatell mirant la lluna una nit qualsevol? soc jo, que et parlo a la orella, em sents? ei, només et vull dir hola, no t'espantis.
Benvingut al club de la màgia de la lluna, la llum de nit.
Respira...

si em voleu dir alguna cosa: titindia@hotmail.com