UN INSTANT DE DÉU

Un relat de: Rafaelmolero
UN INSTANT DE DÉU

Crema un sol radiant
qual els ulls blaus
del xiquet que xiuxiua
calor en els mugrons
oberts a la mare.
Assaboreix la balda de la meua vida
preludis d’aquella veu.
Traspuaven al•leluies els cants dels pardals.
Les arenes entropessen entre sí.
Els crits de la història colpegen
en les meues temples.
Utopia d’amor l’univers tremola.
Les estrelles copulen els mars.
És el Déu nou.
Ha estat una il•lusió.
Com a aquella gavina
que va posar el vol el'n la meua sandàlia.
Un núvol de sang centelleja en els meus ulls.
Un instant de Déu.
Jo despertaré amb la màgia
del sol del matí. Autor Rafael Molero Cruz

Comentaris

  • Crec que ...[Ofensiu]
    Annalls | 15-01-2013

    ...el que em confon es l'utilització del present i el passat !!! A la primera estrofa per exemple em quedo esperant un vers més...

  • T'el comento però...[Ofensiu]
    Annalls | 15-01-2013

    ... necessito llegir-lo més. Hi han frases magistrals aquí !!!
    Poses el nom com a precaució? Es veritat que si algú vol fer alguna cosa es poden copiar fàcilment , no se si alguna llei ens protegeix pel fet de publicar en aquesta pagina.
    Anna

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rafaelmolero

Rafaelmolero

164 Relats

178 Comentaris

85038 Lectures

Valoració de l'autor: 9.64

Biografia:
Sóc una persona que li agrada llegir diferents poemes. Des que vaig estudiar batxiller superior m'ha agradat molt fer poemes, i crec que els faig amb bona qualitat
Vaig nàixer a Cuevas de San Marcos, (Málaga), i he estudiat el valencià en el poble
on visc, és a Manuel (València), la meua professió és de carter a Villanueva de Castellón (València). He viscut a Sevilla de jove, i la recorde molt, però així i tot
m'he acostumat a viure ací a Manuel.