Un fong

Dèbil i esgotat. Sense alè. Continuo estimant-t'hi, malgrat el desgast. Anar-se`n. El fred no hi arriba malgrat tot. La porta és allà. Fosca però la mort és dolça. Els anys davallen suaument, com fulles, fins anar a parar al terra. M`hi endinso, arrecerat en el somni preciós. O potser creus que t`he traït? He vist al senyor Josep i l`he tornat a saludar. Els cotxes circulaven com dins d`un núvol. Un fong. Vaig quedar-me palplantat al mig del carrer cridant. Cap cotxe no es va aturar. Era un fong. Vaig posar-me les ulleres trencades que m`havia donat el senyor Josep i vaig obrir la porta negra. Un aire humit va traspuar-me la pell. Vaig llegir en el cartell de la nova porta que m`hi va deturar: AQUÍ VOSTÈ ROMANDRÀ EN PAU. Al creuar la porta m`hi vaig veure al bell mig d`un carrer nou, amb els cotxes dins d`aquell núvol circulant sense detectar la meva presència. No contestes les meves trucades. Quina mort més dolça!