Un dimarts d'estiu

Amb l'olor fresca de l'estiu
blau i silent el mar somriu.
Fent pessigolles a la sorra fina
enjogassada passa la brisa
pentinant les hores
llargues i feixugues
del temps passiu.

Vora l'església
derruïda a la memòria
es troben
joventut i avis, cadascú
a un costat de la plaça.
Rivalitzant el dòmino
amb les cerveses fredes
i els records amb les esperances.

Cau el vespre
d'un dimarts d'estiu
que fa fora les feres
dels rellotges captius
a les retines.

El món, entre blaves estrelles,
recorda la tendresa
d'aquella mirada
que acompanyava
una mà molla
esbullant cabells.

Passa l'estiu ardent
front uns ulls que,
al mes de Gener,
sentiran l'olor
d'uns vespres passats
que portaven amor
a la vora de l'aigua,
en una barca clara
sota el sol brillant.