Un dia en la vida d'una pringada

Són les....i jo que sé quina hora és si ni tinc rellotge, per la posició del sol deuen ser les...que cony el sol, si està tot nublat, joder...
Avui és dia 20 i algu de juliol...no sé ni en quin dia visc...tant se val...m'aixeco, vaig al lavabo i pixo. Estic sola a casa i avui mateix ve la de la neteja.
Buah...em fa mal el cap i la cara...em miro al mirall abans de rentar-me la cara...vaja careto porto...no m'estranya...després de lo d' ahir...
Estic sola a casa, qualsevol persona de la meva edat ara mateix estaria fen un fiestorro brutal...però jo no em trobo be per fer festes...em fa mal tot, passo de fer una festa i aparentar que em trobo be. Salvació, m'acaba de trucar el Jordi!! Ma dit que vol quedar...comencen les paranoies al meu cap...voldrà tallar? No ho sé, ni tampoc m'importa, l'únic que vull fer és veure'l i parlar amb ell, no sé de que, però d'alguna cosa parlarem....acabo de veure el rellotge, són les 2 de la tarda i fa una mitja hora que me despertat, no tinc gana, tinc por, tinc por de caure i no poder sortir, porto casi una setmana sense menjar...tothom em diu, menja, va menja...però joder, no tinc gana, l'únic que vull ara mateix es tornar a dormir i no despertar-me però no ho faré...hi ha massa gent que es posaria feliç que jo la palmés i no vull donar-lis cap satisfacció.
Me'n vaig al lavabo un altre cop i em miro al mirall, intentant pensar qui collons sóc mentre em recullo el cabell, avui em noto una cara de pringada q no me l'aguanta ningú però es la meva cara...deu ser la que porto tots els dies, als tius els hi deu molar la cara de pringada de merda....MAL GUSTO AL PODER!!
Ara són les 5 de la tarda, ja me vestit amb lo primer que he pillat, uns pantalons d'aquests que el meu pare odia i la camisa que em va regalar ma mare...fica algo del pal...Polo Ralph Lauren però amb lletres súper rares que no veig massa be perque tinc els ulls mullats d'haver-me passat el dia plorant....surto de casa i me'l trobo allà, en un banc, intento fer cara de estar feliç, contenta...però no cola, de seguida em pregunta que què tal estic, si em trobo malament...jo amb un dels meus caretos de falsa, li dic que si, que estic be, que no em penso posar malament només perquè aquells m'hagin fet allò...em coneix massa be i sap que estic mentint...sap que ho estic passant malament, que em trobo en un pou sense sortida...intenta ajudar-me, però no vull la ajuda ...em sé defensar soleta...millor dit, vull pensar que puc fer-ho tot sola, que he de superar les meves pors, tot hi saber que estic a punt de caure per un precipici. Ens despedim i anem cadascú a casa seva, son les 8 d la tarda, obro la porta i em trobo a la de la neteja per allà, em diu: què t'han fet carinyo? Res, res.
Pujo a l'habitació, encenc l'ordinador i m'estiro al llit fins que arranqui, quan arranca encenc internet i el msn....hi ha poca gent i la majoria no em parlen, les úniques que no tenen en conta el que va passar i parlen amb mi són Loe, Blanka, Dani, Guti y Laury. Ara lo únic que vull fer es desfogar-me a lo bèstia donant-li patades a alguna cosa o a algú...però no, estic massa destrossada per encara fer-me més mal al peu...m'estiro a la cadira i fico música, em segueix fen mal el cap, però me la sua, la poso alta, puja la de la neteja i em diu que s'envà, que si vull que em faci algu...li dic que no, que ja pot marxar i que gràcies per haver-me preguntat.
Ara son les 9, hora de sopar...no tinc gana, no es que no vulgui menjar, es que no tinc gana, hi ha varis factors que fan que no mengi ara mateix...un d'ells aquest...que no tinc gaire gana...els demés me'ls reservo per mi...buff puta gent...m'estan menjant el coco perque mengi...em poso borde i els envio a tots a la merda, demà els demanaré perdó per ser com sóc amb ells...no els mereixo...estic pensant...si tant diuen que m'estimen...perquè no m'ho demostren?...vale, molt dir "va animate q te kiero muxo pa verte asi"...però joder...demostra'm que sóc important per tu, demostra'm que m'estimes...demano massa¿? Crec que no...només vull que m'ho demostrin....q tonta sóc, no ho faran, m'acaba d'obrir una conversa la persona amb la que en aquests moments tinc menys ganes de parlar...li dic adéu, me d'anar, la poso sense admissió i tan be...ara són quasi les 10 i mitja...guay, menys estona per tornar al llit....vaig al saló, m'estiro al sofà i fico una peli d'aquelles monyes, als 5 minuts apago la tele i torno a l'habitació, començo a plorar...tinc por joder, tinc por de quedar-me sola i que ningú vulgui estar amb mi, que tothom passi de mi...aquests dies me tancat en mi mateixa, no vull ensenyar-li a ningú lo que tinc dintre meu, no vull que sàpiguen com ho estic passant, no els vull preocupar, bé...dubto que es preocupi algú per mi, però per si de cas em seguiré tancant, ficaré bona cara amb un somriure i ja està....així es pot amagar tot... o no¿? Preguntes que mai em seran contestades...que li farem ja és massa tard per seguir aquí, he estat plorant i pensant quasi 2 hores, però es igual...és súper tard torno al lavabo, m'assec a la tassa i començo a plorar un altre cop pensant en lo que em pot passar a partir d'avui...crec que seguiré tancant-me, no li explicaré a ningú com em trobo, no vull que sàpiguen res...tot i que al final hi ha gent que sap com treurem les paraules....em dutxo, es el segon cop aquesta nit...estic a punt d pillar les tisores i fer el capullo...però no ho faré...surto de la dutxa em seco i m'estiro al llit...demà serà un dia millor...crec...encara que no és segur....