T'estimo

"T'estimo. Una paraula meravellosa, única, fantàstica.
Mai m'havia parat a pensar en tot el que significava. Potser ara tampoc ho sé però, sens dubte, al pronunciar-la ja no duc a terme una rutina sense cap tipus de valor. Gràcies a tu ja no és una paraula més que forma part del meu vocabulari sinó que constitueix una sèrie de fets que m'encisen.
Què és per a mi estimar, em preguntes...doncs ara puc dir que estimar és poder veure el sol brillar tot i que a l'altre cantó de la finestra estigui plovent, és sentir aquelles papallones a l'estómac que fins ara mai havia sentit, és tenir la necessitat d'estar al teu costat, sentir-te a prop , saber que no estic sola en aquest món, és caminar per un passeig on sona una música que, tot i no haver-la sentit abans, marca el ritme de la meva vida, és robar somriures als que m'envolten i tenir-ne un permanentment a la meva cara, és passar tardes senceres al teu costat i sentir que el temps passa volant, és caminar sobre un núvol sense por que algun dia es trenqui..."
-Carla, a sopar!- de sobte la veu de la meva mare em fa sortir precipitadament del meu escrit. No obstant això, abans d'anar cap el menjador i retrobar-me amb els pares llegeix-ho el que acabo d'escriure. Vaja, no està gens malament per ser la primera vegada que escric i afegint el fet que no estic enamorada...deu ser veritat això que es diu: les millors cartes d'amor són escrites per aquells que no han estat enamorats.