L'escriptura i el TIC

Ahir va ser l'aniversari d'en Sergi, un noi de quinze anys que viu a Barcelona amb els seus pares, l'Ignasi i la Montse, i el seu germà petit Oriol.

En aquest dia tan especial, els progenitors d'en Sergi li van regalar a aquest un nou ordinador perquè el seu era antic i últimament no funcionava gaire bé. Cal destacar que la major afició d'en Sergi era conèixer gent per Internet degut a que considerava que servia per fer nous amics i, de fet, gràcies a aquest mitjà de comunicació va tenir la sort d'iniciar una amistat amb en José, un jove de la mateixa edat que vivia a Madrid, concretament a Sta. Eugenia.

En Sergi i en José es coneixien des de feia més de tres anys quan el destí va voler que comencessin a parlar en un xat i, entre broma i broma, es donessin la seva direcció de Hotmail. Des d'aquell moment els dos amics es parlaven periòdicament i, fins i tot, s'havien arribat a conèixer en persona quan van començar a convidar-se l'un a l'altre i, així, visitar ambues ciutats.

D'això, però, fa molt de temps perquè ara en Sergi no podrà tornar a parlar amb en José per culpa del terrorisme i el seu nou ordinador no li servirà de res en la seva amistat. El mateix destí que els havia unit, els separava per sempre deixant pas al dolor i l'impotència. En José, com cada matí, va agafar el tren aquell fatídic 11-M per dirigir-se a l'institut, però, als pocs minuts de pujar-hi, una bomba va fer que el José alegre que coneixia passés a ser un record del passat. El terrorisme i l'odi entre cultures l'havia matat, però no només a ell, sinó a 199 persones més que tenien una historia al darrere, una vida per explicar i conèixer plena de sentiments i experiències.

Cada cop que en Sergi pensava en el José, recordava tots els moments que havien passat junts: els plors, les rises, les confidències...i va ser en un d'aquests moments quan en Sergi es va proposar fer servir l'ordinador com una eina per recopilar records i, utilitzant el Word, es va marcar com a principal meta escriure la seva amistat i la forma com veia en José per així penjar-ho a Internet i fer veure a la gent que darrere de cada persona morta pel terrorisme i oblidada amb el apsa del temps, SEMPRE HI HA UNA HISTORIA i ell volia explicar la del seu amic.