Despedida

Un relat de: SiRaP

avui la nit és màgica…després de molt esperar, sento, per fí, els teus braços rodejant-me, el batec del teu cor en el meu interior, la teva veu xiuxiuejan-me a l'oïda paraules que fan tremolar la meva ànima...tinc ganes de plorar, de cridar...tinc ganes de tantes coses que no sé com descriure-ho. desitjava aquest moment més que res i ara, quan de veritat et tinc, veig que s'acaba tot. no sé si la decisió que prenc és la millor. pensava que res m'afectaria, sempre ho he pensat, però ara...tot s'acaba. no sé com podré viure sense tu...abans estaves sempre al meu costat, fent-me riure, animant-me quan estava malament, enfadant-nos altres vegades...però sempre, sobre tot, en el meu món, tu eres el primer, el que més m'importava...potser no he sapigut demostrar-t'ho, les meves pors no em deixen ser més valenta del que realment sóc, el temor a un no com a resposta sempre fa que tiri enrere tots els plans que pugui tenir...i ara sé que he desaprofitat tot el que m'ha ofert el destí...i, per això, només em queda dir-te unes últimes coses: ho sento. sento no haver sigut capaç de mostrar-te els meus sentiments, d'haver deixat guanyar a l'orgull quan podia haver sigut més sincera...ho sento i, ara, en aquesta nit freda per a mi, només espero que siguis feliç, que no fagis els mateixos errors que jo he comès, que confiïs sempre en tu perquè, al final, qui confia en ell és qui guanya.

Comentaris

  • Sincer..[Ofensiu]
    Yuna | 08-12-2005 | Valoració: 7

    si ens deixéssim porta que diferents serien les nostres vides !

  • SiRaP[Ofensiu]
    Gemma34 | 08-12-2005

    m'ha agradat.

    Gemma34

  • Aiix...[Ofensiu]
    AnNna | 20-07-2005 | Valoració: 7

    Ja sóc aquí, veus?! Amb menys d'un dia de retard! A la que he pogut he entrat a llegir-te, perquè després et queixis, eeeh...

    Vanessa... no t'enfadis pel 7, eeh?! És que és el que dèiem ahir, si comencem a posar 10s a tort i a dret... no, hem de ser coherents... no t'estic dient que sigui dolent, eeh!!! Però és que per RC hi ha cosa molt bona! I un 7 no està gens malament!

    A veure... Quanta raó tens, nena... Qui confia en ell és qui guanya... S'ha de creure en un mateix, perquè al cap i a la fi tu mateix ets l'únic que conviuràs amb tu tota la vida i que mai et deixarà sol... a vegades és la baixa autoestima la que ens fa caure en els pitjors errors... i això no pot ser, oi? ens hem d'estimar a nosaltres mateixos tal com som! i és que per molt que vulguem, sempre serem nosaltres!

    és un relat bo, potser de tema típic, però ben escrit... aquesta enyorança, nostàlgia... el penediment de no haver estat capaç de revelar el que realment sentim... aqusts grans sentiments que queden atrapats dins el nostre pit, dins la barrera de la vergonya que creem nosaltres mateixos... ai... quanta veritat, quant dolor, quanta bellesa... (m'estic emparanoiant una mica, potser? tant li fa! és un comentari, i com més lletra, millor! xD)

    a veure, si és que ja no sé què més dir-te... llegeix-me tu alguna cosa, eeh!

    m'ha fet gràcia lo de la biografia... un amic mol mol mol mol mol alt xDDD

    aiix, noia... això sí! ja t'ho ha dit el marc! les faltes! i... el més greu d'aquest relat.... el títol!!!!! nena!!!! a veure si t'haurem de castigar de cara a la paret!!! des de quan "despedida" és català?! MOLT MALAMENT!!!! és "COMIAT"!!!!!!!

    bé, que ara no ho pots canviar, però tingue-ho present, eeh¿?!

    molts petons, vanessa, parisina (o parisenca?), petitaaaa!

    AnNna

Valoració mitja: 7.67

l´Autor

SiRaP

7 Relats

16 Comentaris

8716 Lectures

Valoració de l'autor: 9.21

Biografia:
Sóc una noia d Barcelona que va veure la llum d'aquest món l'any 1989. Sóc amant dels esports, la música i la lectura. Per què escric aquí? Perque un dia un molt bon amic meu que és molt, molt, molt alt em va enganxar sense encara saber com.
I com no sé que més dir...qui em vulgui conèixer més que m'agregui a: vanessathebest89@hotmail.com
See you!


------------------------------------------------


"Respira con la confiada profundidad con que respiraste el día en que viniste al mundo, sin permitir que nada te distraiga: aguarda y aguarda más aún. Quédate quieta, en silencio, y escucha a tu corazón. Y cuando te hable, levántate y ve donde él te lleve"

Susanna Tamaro


------------------------------------------------