Tornar a casa

Cent cinquanta per hora: durant els vint quilòmetres fins a l’aeroport, el velocímetre del cotxe no ha baixat d’aquesta xifra. Té molta pressa. Li caurà una bona multa, però no l’importa gens: és feliç i somriu de satisfacció. Haurà quedat bé a la foto del radar.

Un incident d’última hora gairebé espatlla el seu pla: els Mossos havien detingut un veí seu i, durant tot el dia, una munió de policies havia estat entrant i sortint de la finca, fent preguntes i ensumant-ho tot. Quin imbècil, l’Àlex, només era qüestió de temps que l’acabessin enxampant! “Pornografia infantil”, xiuxiuejaven la resta de veïns, fastiguejats, com si ells no amaguessin secrets tèrbols! Com el Joan, el mecànic que cultivava maria enmig d’un camp de panís. O el Lluís, el funcionari de presons jubilat, que havia anat col·leccionant roba de les internes d’amagat. I per rematar-ho, el tòtil de l’Arnau, que havia atropellat el gos de la xicota, l’havia ficat al congelador i n’havia comprat un d’igual, per no dir-li.

Elli ho sap tot. Per sort, durant tots aquests anys, el secret de la seva natura, molt més terrorífic, havia passat desapercebut en una ciutat petita com Lleida, i la seva capacitat per llegir la ment li havia resultat molt útil a l’hora d’utilitzar les misèries humanes en benefici propi. Com l’aventura clandestina de la preciosa Laura, l’anterior cos que havia ocupat, amb el seu veí casat, Rafa, la pell del qual, manllevada durant el coit, ara li servia de disfressa per acomplir el seu propòsit.

Amb l’aspecte, la tarja i l’uniforme de vigilant del Rafa, no té problemes per accedir al Centre Espacial d’Alguaire i acostar-se a la plataforma de llançament. Hi ha un munt de gent al voltant, sobretot periodistes, però també reconeix uns quants polítics. Per fi, ha arribat el gran dia: la Generalitat és a punt de llançar la seva primera sonda per estudiar el Sol. El cos del Rafa cau a terra, deshabitat, mentre elli, intangible, s’esmuny dins del satèl·lit per una escletxa: avui torna a casa.