Un altre esclau

Un relat de: Montañez

Les set i vint,
ha començat molt d'hora aquest matí.
Ja està bé així,
no cal que t'eixopluguis en la nit.
I sona trist,
la llum deixa entreveure un dia gris
sense esperit,
però avui no vull tornar a fugir,
posaré a prova els meus sentits.

No és la ciutat,
no es tracta de confondre les veritats.
Per dignitat,
avui vull arribar molt més enllà.
Crec que faig tard,
no dóna temps a prendre'm el tallat.
Abatussat,
un altre cop perdo el combat.

No em queden forces per guanyar.
la vida on se'm portarà?

Una senyal per començar,
que vull saber com arribar
o la pell se'm farà gran,
els somnis marxaran.
Aniran perdent el Nord
i l'empenta d'aquest món
que és allò que els ha fet forts.

Temps,
mira com se't menja el temps,
aquí tens un altre fill,
aquí tens un altre esclau del temps.


Potser això és cert,
a voltes sembla que no ens entenguem
quan miro el cel,
i veig com no es belluguen els estels.
Dotze barrots,
em sembla com si fos a la pressó.
Tanta pressió,
i després em quedaré tot sol

No em queden forces per seguir.
M'aturaré al mig del camí

Una senyal per continuar,
per arribar ben aviat
o la pell se'm podrirà,
els somnis fugiran.
Aniran perdent el pes,
i la força d'aquest seny
que és allò que els ha fet ferms.

Sents?
mira com et guanya el temps,
com s'escorre entre els teus dits,
aquí tens un nou sotmés del temps.


Una senyal per començar,
que vull saber com arribar
o la pell se'm farà gran,
els somnis marxaran.
Aniran perdent el Nord
i l'empenta d'aquest món
que és allò que els ha fet forts.

Temps,
mira com se't menja el temps,
aquí tens un altre fill,
aquí tens un altre esclau del temps


Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de Montañez

Montañez

10 Relats

1 Comentaris

5083 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Bé, tinc l'afició - o la mania - de fer cançons, i acompanyar les lletres amb melodies i acords d'una guitarra. Així doncs, els escrits que aquí trobareu (no m'atreveixo a dir poemes) són cançons, però no pas tots. Alguns no van saber, o no van voler, trobar els acords ni l'harmonia que els hi fes companyia. I de fet, fins i tot, algunes de les cançons, tampoc no estan acabades i estan esperant el toc de gràcia, sempre pacients, però neguitoses, desitjoses de robar-li espai a la immensitat del silenci.

I què més? Doncs que és un plaer compartir aquest espai virtual amb tanta gent que estima i gaudeix de les paraules i els mots.