Dorm tranquil·la

Se't veu petiteta i fràgil aquí al llit,
i tan tendrament t'abraço, i t'acarono entre les galtes,
que desitjo que no acabi aquesta nit.

Els teus ullets comencen a fer-se petits,
i trenquem amb la rutina, i et dibuixo a les fosques,
i viatgem dalt d'un estel amunt i avall.

I ara dorm tranquil·la, perquè res no has de patir.
Esvaïrem totes les pors, tots els neguits.
I si un malson t'assetja, jo ja vetllo des d'aquí
que somniïs un nou món,
perquè aquest ja és prou mesquí.


Quan et veig tan adormida al meu costat
pot nevar o ja pot ploure o desintegrar-se l'univers
que no em moc apretadet aquí al teu cos.

Els teus ditets em desfan com glaçons al foc.
M'imagino mil novel·les, cent poemes, mil racons...
que la Terra es fa petita en un cantó.

I ara dorm tranquil·la, perquè res no has de sofrir.
Ens perdem de tot el món dins d' aquest llit.
I si un malson et volta, jo ja el vento des d'aquí.
Que somniïs un nou món,
perquè aquest ja és prou mesquí.


Quan les hores vulguin despertar al matí,
la rosada ens desgeli i la llum li canti al dia,
tornarem al dia a dia, a aquest món boig.

Els teus peuets ballen la dansa dels sentits,
tot suament freguen les cames i m'adormo amb bogeria.
Les estrelles van dringant pel cobrellit.

I ara dorm tranquil·la, perquè res no has de patir.
Esvaïrem totes les pors, tots els neguits..
I si un malson t'assetja, jo ja vetllo des d'aquí
que sommïs un nou món,
perquè aquest ja és prou mesquí.

I si un malson t'assetja, jo ja vetllo des d'aquí
que imaginis un nou món,
que qualsevol nit
farem sortir el Sol.