Cercador
La meva pàtria
Un relat de: Montañez- Compartir:
Entremig de la gentada tafanera,
aduladora dels controls d'informació,
he sentit una veueta cridanera
que m'acusa de voler tancar-me al món.
La meva pàtria ja no cap dintre d'un cor,
resisteix com sap i pot contra l'enyor .
La meva pàtria estava allà,
als aires aguerrits del bell Carib.
Entremig de les bullangues.
La barricada que despreciava els tirans.
La meva pàtria es va estimbar
quan el foc assetjava la Moneda.
La meva pàtria són els ull d'un nen ferit
que li han vetat l'entrada al paradís.
Una nau que ancorarà totes les platges,
allà on calgui fer fora rapinyaires
quan el vent ens porti estols amb les onades.
Els estols dels exèrcits dels voltors.
La meva pàtria és el color d'aquesta terra:
passió i foc grabats enmig del Sol.
I una estrella que il·lumina una nit freda
quan de l'odi quedem orfes de l'amor.
...i una estrella que il·lumina una nit freda
si de l'odi hem quedat orfes de l'amor.
l´Autor
10 Relats
1 Comentaris
5089 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Bé, tinc l'afició - o la mania - de fer cançons, i acompanyar les lletres amb melodies i acords d'una guitarra. Així doncs, els escrits que aquí trobareu (no m'atreveixo a dir poemes) són cançons, però no pas tots. Alguns no van saber, o no van voler, trobar els acords ni l'harmonia que els hi fes companyia. I de fet, fins i tot, algunes de les cançons, tampoc no estan acabades i estan esperant el toc de gràcia, sempre pacients, però neguitoses, desitjoses de robar-li espai a la immensitat del silenci.I què més? Doncs que és un plaer compartir aquest espai virtual amb tanta gent que estima i gaudeix de les paraules i els mots.