ulls pensatius

Un relat de: Capdelin

Plourà...

ho ha dit a la gespa
la remor fresca del riu,
el vent ho ha dit al bosc
i el bosc a l'oliu.

Plourà...

hi ha un cruixir de branques
i fa olor d'ombra en els pins.
Naufraga el verd del paisatge,
passen ocells perduts.

Plourà...

vora el rusc
la paraula és abella
però el silenci és mel.

Plourà...

el cel comença a madurar
en el fons dels teus ulls
... pensatius.

Comentaris

  • màgic[Ofensiu]

    màgic i fascinant

  • Yuna | 29-11-2006 | Valoració: 10

    Avui em feia falta llegir-te.. només volia dir-t'ho

    Gràcies...


    Txell

  • que cada cop...[Ofensiu]
    nina | 10-07-2006 | Valoració: 10

    que et llegeixo...
    plou plors i plora pluja.
    preciós.

  • ho diu la gespa, el vent, el riu![Ofensiu]
    gypsy | 10-07-2006 | Valoració: 10


    un fortissim petó!

    La teva poesia incideix en l'estat d'ànim d'una forma "senzillament" meravellosa.

    gyps

  • Molt bo![Ofensiu]
    BARBABLAVA | 02-01-2006 | Valoració: 10

    Molt ben escrit i descrit! De vegades les persones ens anticipem als fets, alguna cosa ens diu el que passarà, una intuició masculina o femenina (no hi ha gèneres per això) ens avisa de l'esdevenidor. De vegades es veu a fora, en el temps, però de vegades es veu, a dins, al cervell.
    De fet, diuen que els poetes som visionaris, podem veure més enllà de les coses. I tu, ho constates. Per tant, aprofitem el do, amic!

  • Bosc de sensacions[Ofensiu]
    kukisu | 02-01-2006

    Capdelín, és preciós aquest poema on es respira l'ambient del bosc, els pins, la pluja...
    "Naufraga el verd del paisatje, passen ocells perduts"..., t'hi trobes immers totalment! Ulls pensatius perquè no hi ha res millor que viure la natura en la seva esplendor.
    Aprofito per desitjar-te molt bon 2006!


  • afrodita | 11-11-2005 | Valoració: 9

    dolç, senzill i encisador, adjectius exactes que descriuen amb precisió la teva poesia, m'ha encantat :)

    AfRoditA
    (Esperant poder algun dia tornar a saber de tu)

  • afrodita | 11-11-2005 | Valoració: 9

    dolç, senzill i encisador, adjectius exactes que descriuen amb precisió la teva poesia, m'ha encantat :)

    AfRoditA

  • Dolcissim![Ofensiu]
    annah | 10-10-2005 | Valoració: 10

    Com la mel que fa l'abella del teu poema! jeje

    M'encanta és preciós... la pluja... sempre dolça... acariciant-ho tot... el bosc... l'olor de fulles humides... sembla com si ara mateix pogués sentir tot això!

    Plourà...

    el cel comença a madurar
    en el fons dels teus ulls
    ... pensatius.

    M'encanta aquesta última estrofa... té un no sé què...

    Un petonàs!

    I segueix així de creatiu!

    Anna

  • Ei, és com una carícia!!![Ofensiu]
    ROSASP | 09-10-2005

    És pot endevinar la pluja acaronant amb la mirada tots aquests elements que xiuxiuegen una melodia que es van escampant per tots els indrets. Només en aquesta contemplació atenta i amorosa es poden llegir els missatges que no tenen paraules.
    Un poema molt dolç i tendre, que llisca suaument acaronant com les fines gotes de pluja que somien melangioses i juganeres petonejar la terra.

    Petonets pensatius de tardor!
    Fins aviat!

  • el poeta dels poetes[Ofensiu]
    quetzcoatl | 09-10-2005 | Valoració: 10

    ataca de nou, amb un poema-metàfora preciós.

    És exquisit de per si, tot sencer, i el final és un gir que el fa encara més especial.

    Ah, capdelín, poeta dels poetes...

    Hola, i un gràcies, i una abraçada i molts petons.

    m

Valoració mitja: 9.75

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Capdelin

Capdelin

987 Relats

4382 Comentaris

1244856 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Si aconseguim
entendre'ns sense estar
del tot d'acord,

si aconseguim
que el temps només sigui
un escenògraf a sou,

si aconseguim
una paraula sense llençar-nos-la
a la cara, enamorar-nos
sense sorpreses ni flors,
estimar-nos lluny del llit,

si aconseguim
que els records siguin
un ahir suplent,
que pesem més despullats
que vestits,
que inventem la vida
cada matí,

després,
ens serà molt fàcil
ressuscitar els morts
i moure les muntanyes.

. . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

( POEMA " preparant el miracle ",
d'en Capdelin )