Tu

Un relat de: Robert Bavastell
Em plau l'aroma dolç de la teva pell
i me'l bec d'un glop, sense sucre.
Després, pessigant insistent l'aire
reprenc el pas sobre el teu cos
i em sento heroi d'una novel·la sense heroi.
Que llarga la carena,
que profunda la caverna
i que bast el teu desert calent.
M'hi perdo.
Cap brúixola assenyala el nord
però el teu sol enrojolat
em guia al punt de sortida.

Comentaris

  • bonic i delicat robert[Ofensiu]
    joandemataro | 25-07-2012 | Valoració: 10

    molt ben descrit aquest camí del desig, aquesta admiració i descoberta del cos, ple de metàfores...
    et felicito

    rep una salutació ben cordial des de mataró
    joan

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: