carta d'un fill a tots els pares

Un relat de: valent i solitari

No em donis tot el que demani: a vegades només ho demano per veure fins on puc arribar.
No m'escridassis: et respecto menys quan ho fas i m'ensenyes a cridar a mi també.
No em donis ordres: si em demanessis les coses, ho faria més de gust i de pressa.
Compleix les promeses bones i dolentes: si em promets un premi, dóna-me'l, però també si és un càstig.
No em comparis amb ningú, i encara menys amb el meu germà o amb la meva germana: si em fas sentir millor que als altres, algú patirà; si em fas sentir pitjor, el que partirà seré jo.
No canviïs tant sovint d'opinió sobre el que he de fer: decideix i confirma la decisió.
Deixa que em valgui per mi mateix, si ho fas tot per mi, jo no n'aprendré mai i no em sabré valer per mi mateix.
No diguis mentides davant meu, ni em demanis que menteixi per tu, encara que sigui per treure't d'un mal pas: em fas sentir malament i em fas perdre fe en el que dius.
Estima'm, digues-m'ho. M'agrada sentir-t'ho dir, encara que pensis que no cal.
No facis que t'hagi de veure begut, ebri, sense poder dir-te pare, sense que tinguis sentit comú.
No intentis maltractar-nos, ni a mi ni a la mare, ja que per mi, si ho fas, no seràs ningú, simplement seràs algú. Sé que és molt dur rebutjar a qui t'ha donat la vida, però serà així.
T'estimo, però respecta'm i no siguis algú superior a mi, sigues com jo.

Comentaris

  • m'agrada![Ofensiu]
    dsd120905ambtu | 28-05-2008

    el que tothom pensa dels seus pares i mai s'atreveix a dir. m'encanta com escrius.
    un petó molt fort...

    PD: està bé ser valent, però espero que no et sentis mai solitari...almenys ara no...

  • Genial. Molt bo.[Ofensiu]
    Meryl | 15-05-2007 | Valoració: 10

    De vegades són els nostres pares qui es comporten com criatures. De vegades som nosaltres. No és que se sentin superiors ni que ho siguin; de vegades et repten amb paraules plenes de malícia a que facis alguna cosa impossible i esbojarrada. De vegades volen demostrar-te i fer-te sentir inferior.
    De vegades.
    I de vegades ens estimen. Potser massa. Però si no ho fessin així no serien els nostres pares. Serien els pares d'algú altre i la nostra vida estaria mancada d'aquest goig de discutir, perdonar, suportar i ser suportat. Volen que reconeguis els seus mèrits, però els teus són tallats de soca-rel com tots els teus somnis. Ja sabem que són impossibles. Però somniar agrada a tothom. Potser volen viure en nosaltres els somnis que els seus pares (els nostres avis) els van tallar a ells. Potser s'obliden dels nostres i els menyspreen. Potser. Pares i fills anem d'un extrem a l'altre. No podem trobar l'equilibri, però tampoc no ho voldríem. Qui vol una vida perfecta i sense esforç? És difícil d'explicar, però tu ho has aconseguit.
    És així.
    M'emociono.
    I petons.

    Meryl

  • uo0o0[Ofensiu]
    AnNna | 12-08-2006 | Valoració: 10

    estic d'acord amb tu....

    sobretot amb el de no comparis... estic farta fartíssima que em comparin amb el meu germà respecte a les notes dels exàmens... grrr...

    i... amb lo de no cridar...

    lo de complir les promeses...


    aiix...


    a més d'un pare li caldria tenir aquesta carta...



    Molts petons! ;***


    annna*

  • m'agrada[Ofensiu]
    fosca | 01-10-2005

    tens molt de sentiment i això és una cosa tan bonica! et fa sensible i apte per poder fer tota mena de crítica comentari o opinió. Vals molt com a escriptor!

  • uaau![Ofensiu]
    RainBow_CoLouRs | 17-09-2005 | Valoració: 10

    quin relat!
    quin sentiment!
    quin tot!
    indescriptible..!
    sense paraules!!
    PEtonets*

  • per fi...[Ofensiu]
    Camps de Tristor | 17-09-2005 | Valoració: 10

    Quin relat... Després de tant de temps aguantant tot el que descrius al relat i coses pitjors [que consti que mai ma'n maltractat] a la fi algu ho diu: Sigues com jo!Per què sempre venen amb aires de superioritat??Què potse són millors?Què potser no s'erren?Què potser no te'n dones compte que els fills no només volem coses materials? No ho veus que no sóc com jo vull?No veus que sóc com tu vols?Es patètic llevar-te cada matí i mirar-te al mirall i veure que no ets tu mateix perque una força major t'ho impedeix... Perque diuen que s'avergonyeixen de mi...
    Simplement, petètic...

    M'encata aquest relat!

  • Orgull_de_classe | 17-09-2005 | Valoració: 10

    Com a filla dels meus pares et puc dir que es el que jo i tot fill demanaria als seus pares! l'has clavada...i ho has escrit de tal manera que has fet que tots els sentits em tombin...com podem arribar a odiar els n0ostres pares..i alhora no deixar d'estimar-los....
    SSEGUIX AIXI QUE JO ET SEGUIRÉ LLEGINT!!!!
    Petonarro!!!

    Orgull_de_Classe..

Valoració mitja: 10