...Se'm van tancar els ulls...

Se' m van tancar els ulls

El meu amor cap a tu, un amor platònic. Et veia lluny i els dies se'm passaven molt lentament, però tenia l' esperança que podria acabar amb tu, com núvol i pluja. Els teus ulls verds com el paradís i brillants, molt brillants. Cada cop que somreies se m' il·luminava el cor perquè pensava que em miraves a mi, però em girava i veia com ni tan sols sabies que existia. El teu caminar, tan noble, m' encegava, em quedava perplex, veient la perfecció davant mateix dels meus ulls. Cada cop que et veia caminar, es feia fosc dins meu i només hi havia una gran llum que t' il·luminava, un gran focus que et seguia com si fos la teva ombra...
Els dies van anar passant, i cada dia, cada hora, cada segon que passava se'm feien eterns. Veia com tu m' ignoraves i jo pensava: " és inútil, no cal continuar intentant que una persona que no sap ni que existeixo, intenti, només intenti, fixar-se en mi". Sabia que no podria passar de tu, el meu calor intern, era superior a tot, m' he enamorat i contra això no hi puc fer res, pensava.
Uns mesos més tard, ja estava acabat i només sabia plorar, plorar i mirar la fotografia de curs per poder veure't. Ho veia tot negre, l' amor ja no existia dins meu i tu, com sempre, fins ara, passaves de mi. No podia fer res. La meva vida sense tu al meu costat, no era vida i, per tant, vaig prendre una decisió, dràstica, però que em faria feliç eternament i per sempre més.
Cianur, la millor paraula que mai havia sentit, ja que mai havia pogut escoltar un t' estimo, ni un estaré al teu costat fins que arribem, com tots els rius, al mar, arribem al paradís, arribem a la mort.
La meva vida ha estat sempre el pitjor malson que es pugui imaginar. El meu amor cap a tu va desaparèixer... verí, mal de cap, malestar. Aquest dolor se m' està escampant per arreu del cos, amb rapidesa, però a la vegada lentament, fent que sigui una mort dolorosa, però pensant que aviat deixaré de pensar en tu.
Tot d' una vaig veure una carta amagada dins la meva maleta al fons de tot. Era del dia 6 d' Abril i, d' això ja feia 3 mesos, i era una carta teva. Vaig començar a llegir, a llegir... a llegir, cada cop més lentament. Vaig arribar a un lloc on deia: "no t' ho he volgut dir mai, però sempre...t' he...". I aquí el cianur va fer l' efecte final i em va destruir la vida i em va treure el cor del pit, però el més important de tot, va fer que quan realment sabia que mai havies gosat dir-me res, però m'estimaves, el meu cor va parar de bategar i va dir que ja n' hi havia prou i se' m van tancar els ulls, eternament...però sé que l' eternitat, és l' únic espai on podré disfrutar de tu, perquè no et tindré mai...