Tu i només tu petita...

Algun dia entendràs petita, que totes aquestes llàgrimes que has arribat a vessar hauran valgut la pena. Algun dia entendràs princesa perquè aquest príncep blau mai t'arriba.
I es que estàs plena de somnis, ets pura il·lusió, encara una ànima sense estrenar.
Però creixeràs, sí petita, ho faràs, i t'adonaràs del que és la vida:
un camí que sé que superaràs, un camí on sé que no et rendiràs, sí petita, ja ho veuràs. Tu i només tu princesa, aprendràs, veuràs com la teva ànima s'emplena ja de falses il·lusions, tu i només tu petita, somiaràs que no plou, que tot segueix igual, que jo segueixo aquí... Però despertaràs...i veuràs que no ha sigut més que una falsa il·lusió més...
Tu i nomès tu petita...

Desprès de llegir això, les llàgrimes cobrien els meus ulls, ella, la única persona que s'havia cuidat de mí, havia marxat per deixar-me aquí... sola. I es que mai l'havia sabut apreciar,
mai li havia sabut dir un 'T'estimo' en el moment adequat.
Mai m'havia esforçat en entendra-la ...‘Tu i nomès tu petita...' Això és tot el que em queda...