La imatge d'un adèu

"No deixis de somriure" Va dir ell mentre assecaba la llàgrima que queia per les meves galtes... "No deixis de somiar". Va dir en un intent nul per fer-me somriure... Pero ja era massa tart... totes les meves il·lusions havien marxat,els meus somnis, s'havien esfumat, les paraules que abans amb tanta facilitat sortien dels meus llabis... ara eren apenes lletres deixades anar sense sentit algun...Tot s'en havia anat... Igual que ell marxaria del meu costat... Com era possible que una persona com jo, a qui mai aquestes coses li havien importat, a qui mai aquestes coses li haguesin fet saltar una llàgrima, ara ho veies tot perdut per aquell fet...
Simplement el fet d'imaginar-se que això podia passar...