Tu fas tard0r

És tardor a la vila,
Acollidor tot es torna

S'apropa el fred vent d'hivern
Però tot adopta un aspecte càlid
Serà per la tonalitat del fullatge,
Que tot levitant va caient a tocar de l'arbre.

Xiuxiueig de fulles trencant-se
un ocell proper, refilant el seu cant
mostrant-lo amb esperança

Una finestra és,
tot el que t'acompanya,
Mirada que es perd en l'horitzó
Brisa que t'onejava

Tu fas tardor...

Tothom té pressa,
el temps corre al seu veloç pas,
però per mi tot s'atura en aquesta hora
l'aire es sembla esgotar

Entre sorollós xiuxiueig,
Rises desbocades,
Per mi tot resta en silenci
En tu tinc solsament centrada la mirada

Els murmuris de tantes gents
Semblen camuflar-se
en les veus dels petits ocells
que van emigrant cap a l'Àfrica.

Tu fas tardor...

I la silueta recolzada
d'esquena difuminada,
confosa pels colors de la vesprada

I de mentres…
Neix d'entre els teus dits la melodía,
Que en records entonavem,
Junts, aquell dia


El temps s'atura,
Res no passa,
Sols contemplo la llum,
Visc el moment,
n'admiro la màgia.

Tu fas tardor...

Tot en alguna aula,
d'aquell vell institut,
en que hem vaig enamorar de tu,
alguna que altre vegada...

Tu fas tardor...