Abandono...II

Abandono...

Me'n vaig, malgrat el que m'has donat
Malgrat que m'has ajudat
Malgrat com t'he enyorat

Tardes carregoses d'impaciència, esperant arribar l'hora,
l'aroma del cabell, i toc de maduixa en la teva boca,
…i la verdor dels ulls, mirada profunda,
…i dolç tacte, frec de llavis.

Tímides rialles entre persecucions,
Sol, tarda, bicicleta i muntanya.
Escapades amb tren fins a comarques imaginades.
Nits salvatges, nits de festa, nits sobtoses i nits sortoses.

Siluetes de sorra arrebossades,
Corredisses i esquitxades d'aigua salada.

Innocents preses de mans, sobtades,
Entremaliadures entre febles mossegades,
Feble llum de cera, difumina,
Pell humida, tarda enfosquida,
Llençol, recobrint la teva nuesa perfecta
Cames joves movent-se,
L'abraç més profund,
L'enllaç més profund,
cossos onejant-se al batec de les onades

Però ara l'estiu ja ha passat
I encara segueixo esperant

Solies restar en aquell replà.
Que ara resulta tan desert...

Tan silenciós, sense històries,
Tan avorrit, sense somriures,
Tan solitari, sense tu.

I la teva imatge,
Resulta més borrosa
Al pas de cada llàgrima.





Charlotte