TU DIC

Tu t'hi vas deixar la sang,
ells sols vomiten paraules.
El poble et necessita,
multiplica't, avança i serem dos.

Tu creies en el que feies,
ells creuen en el banc,
ple i creixent, com la lluna en un.

No em condemnis pel pensament,
és clar i precís,
com la bomba d'ahir.
Espera't a demà
on ta vida perdi el sentit.

Escolta atentament,
són els nostres crits.
Crits que t'esquincen el pit,
crits dels que ja t'han vençut.

Tu dic ni amb rima ni embuts.