TU, COM ELLA

Un relat de: Fidel

Tu, estel alçat com el punt de la ‘i'.
Tu, desig rodó com la lluna de maig.
Tu, horitzó llunyà com mar de plata.
Tu, abraçada del sud com llum gòtica.
Tu, pètal vermell surant pel riu de l'amor.

Com una vocal estelada,
com la lluna plena nevada,
com mar excels i metàl·lic curull de dolça claror,
com pètal roig encès de vida...
Tu, com ella; el desig, el somni més fidel.
Amb tu les moixaines més... absolutes.
Tu, tan sols tu, utopia de totes les utopies.

Comentaris

  • Jo hi crec, en les utopies.[Ofensiu]
    Xantalam | 06-05-2009

    Un joc preciós de metàfores/comparances no gens "gastades" per l'ús. Un bell poema i un final a l'alçada.

    Com pots publicar tants poemes en tan poc temps??? Deixa'm aquest calaix màgic una temporadeta, please!

    Una abraçada

  • Ací tens l'enllaç amb el meu poema[Ofensiu]
    F. Arnau | 28-04-2009

    El crit (Sonet irregular)

    Salut!

    F.

  • Ai! amic meu...[Ofensiu]
    F. Arnau | 28-04-2009

    Nosaltres els poetes hem de creure en la utopia.
    Benvingut a RC!
    I ja saps que esperem la teua participació als Reptes Poètics... i també als altres. Al Fòrum els trobaràs.
    M'agrada "El crit" del Munch, que tens al darrere teu. Com ja et vaig comentar al Fòrum, hi ha un famós "relataire" (deomises), que té el quadre a la seua "bio", i que jo mateix vaig fer un poema inspirat en el mateix:
    , que espere t'agrade.
    Una forta abraçada!
    ... I endavant!

    FRANCESC

l´Autor

Foto de perfil de Fidel

Fidel

40 Relats

117 Comentaris

38447 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Si em llegiu, em coneixereu ni que sigui una miqueta. Sóc com sóc, escric el que escric, estimo i renego, canto i de cops...callo.
I sempre... onades de poesia ventilen la meva petita platja.
Ens veiem entre revolts de foc i mots.
Una abraçada !
Fidel