Tsunami

Josep, jo no sóc massa partidaria de pregar, per no dir gens, perquè crec que si vols el llit ben fet, més val que te'l facis tu, és més, no m'agrada massa deixar la meva sort voltant ves a saber per on, i jo mentres, amb els ulls al cel, esperar un miracle, una salvació. M'agrada treballar-m'ho jo. Però sí que és cert que arriben moments en els quals estàs tan desesperat que necessites creure que hi ha alguna cosa més que alló que estàs vivint, que hi ha de ser per força, i és quan preges. Però també penses que si passa tot això, és impossible que hi hagui algú vigilant per nosaltres, perquè llavors no ho hauria de permetre. En aquest aspecte sóc bastant escèptica, potser com el meu amic Hume, però en fi, que si servís d'alguna cosa pregaria, pregaria molt, i convidaria a tothom a fer-ho.
I després de toa la parrafada, només dir-te que m'ha agradat molt el teu poema, té molt de sentiment, i trobo que un punt de realisme no ens vindira malament.
Molta sort a la vida, Josep.
Petons i cuida't.

sense excloure ningú. Tots som éssers humans ens una etapa d'evoluvió. No som únics. Ni som la fase més avançada del desenvolùpament de l'èspecie (no dic humana)
Simplement som una altre especie, Res més

Ens cal una mica més d'humilitat

Josep-keops

que aquesta tragèdia que ha superat qualsevol cosa que ens poguem imaginar, no era del tot inevitable. M'ha agradat i estic molt d'acord, amb com plores les víctimes sense oblidar acusar els responsables...

endavant josep, tan de bo tothom pensés així!

Hola Josep!
Has sapigut expressar tan bé el que sentim molts...és una cosa esgarrifadora veure les imatges de gent morí.
Estik estudian ciencies de la terra i el medi ambiet (CTMA) i just abans de les vacances de nadal estavem estudian esl terratremols i tsunamis. Es veu que aquest ha estat tan fort que a mogut l'eix de rotació de la terra....com molt ben tan dit abans es per pensar-s'ho i reflexionar-hi: és una rebel.lió de la Terra, per tot el que està passan o és l'inici del fí?
Doncs bé aquest relat és genial i no es mereix menys d'un 10.
Per cert aquest és el cometari més llarg q he fet fins ara, però el relat s'ho mereixia.
Gràcies i quan vulguis "em pots fer una visita", que els meus relats estan oberts a tu!
GRÀCIES UN ALTRE COP, SALUT I PETONS!!! místika

Ens arriba el dramatisme de centenars de milers d'imatges. I xifres. Però les xifres sonen fredes, no som prou conscients del que signifiquen.
Aquest poema recull tot això i molt més. Recull el després de, el dramatisme, el dolor, el sentir-se marcat per la situació, com tothom, el sentir-se a proper a aquest dolor ("el patrimoni de la humanitat / son tan sols els éssers humans / no les pedres històriques / ni les banderes").
El que sobretot glaça és quan dius que tots els cadàvers són iguals. M'ha arribat al cor.


Vicenç

Estic d'acord amb cadascuna de les paraules que has dit en aquest poema. És preciós i transmet exactament la desgràcia de tantes i tantes vides que s'han perdut.

Una forta abraçada i molta màgia, tot i que en aquest cas no pugui ajudar massa.

Aquest poema teu trasbalsa, transtorna. Transmet la idea de tragèdia, que és l'única qualificació que pot tenir l'esdeveniment.

M'afegeixo a un parell de comentaris que t'han fet.

El primer, quan et diuen els versos on has sintetitzat una part important del missatge:

""jo ja no tinc paraules
per a poder denunciar
que el patrimoni de la humanitat
son tan sols els éssers humans
no les pedres històriques
ni les banderes.
no els exercits ni les guerres""

El segon, que has aconseguit plasmar en paraules l'acurada lectura del cor de tantes i tantes persones que pensen com tu.

Aconseguirem canviar el món?

LLIBRE

Les morts injustes, inexplicables.
Quan dius que el patrimoni de la humanitat són les persones, tens tota la raó del món; les persones són el més important a tenir en compte, el més valuós de tots els tresors.
Sense distinció.
Es fa dur veure com sempre les grans desgràcies acaben d'enfonçar a la gent ja amb pocs recursos i nosaltres acostumats a tantes notícies, cada cop ho veiem tot més lluny.
Nosatres, Josep, som el món i el món ho abarca tot, hi estem implicats perquè en el fons ens uneix un fil comú.
Quan podrem començar a canviar alguna cosa?

Una abraçada!

No sé si el planeta ens torna, de mala manera, la degradació a què l'estem sotmetent, però la desgràcia és tan gran que no tinc paraules per expressar-ho. Sols demanaria, si ens poséssim d'acord tots, un minut de silenci per a les víctimes i, això sí, una reflexió perllongada a tothom, sobretot als científics, perquè aquestes hecatombes es poguessin preveure i/o avisar.

No hi ha paraules per expressar lo que ha passat, jo encara no he reaccionat, la meva filla feia dos dies que havia arribat de Thaylandia ... no m'ho puc treure del cap ..

Una aferrada Josep

Conxa

M'has fet posar la pell de gallina. Les primeres paraules, crec, resumeixen el poema a la perfecció...No sé si mai arribarà el dia que tots somniem, però mentrestant, lluitem per aconseguir-lo.

Gràcies de nou

Thalassa