trobant-te a faltar

Un relat de: silvia_peratallada

Trobant-te a faltar
sense saber res
del teu estat.

Volent-me trobar
de cop i sense volar
en un racó de la teva habitació
per veure que estàs bé
que res et fa mal,
que els dies et passen
amb un somriure i volant...

Volen-te estimar
sabent el mínim
per saber-ne i provar.

Comentaris

  • Bixuuuuuuu[Ofensiu]
    abraham | 29-12-2005 | Valoració: 10

    és un poema preciós, de veritat!
    imagino en quin moment el vas escriure...

    El teu Palestí t'estima molt, k mo han dit, així que somriu...

    Cuidat mooolt! Una abraçadaaaaaaaa
    Muaaaaa

  • breu, però qui pugués[Ofensiu]
    puntaire | 26-12-2005 | Valoració: 9

    Bones festes! Som moltes les que tenim el mateix desig que tens tu quan pensem en la persona que no tenim al costat i que en canvi la hi voldríem tenir encara que no fos sempre.

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

582322 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com