TRISTORS

Un relat de: JOSEFINA

Si, hi ha estones, com ara mateix, que la tristesa m'inunda. No puc evitar sentir-la dins, com no puc evitar que les llàgrimes m'entervoleixin la visió.

Hi ha estones , sobretot en hores nocturnes, en que tot se'm fa feixuc.

Hi ha estones , que no entenc què em passa, que medito i no trobo motius per aquest desencís. per aquesta pena fonda, per aquest sentiment profund de soledat.

Hi ha estones que la nit se'm fa llarga.

Hi ha estones que m'arrauleixo al sofà i em tapo amb una manta, mentre m'explico a mi mateixa que no haig de plorar.

Hi ha estones inexplicables, sense sentit.

Hi ha estones, com ara mateix, que la tristesa m'inunda, m'abraça, em fa seva.

No puc fer res per evitar-ho?

Comentaris

  • Hi ha estones [Ofensiu]
    - | 03-05-2009

    que sento una tristor molt similar a aquesta que tan bé descrius. Entenc perfectament la sensació de voler i no poder evitar-la...
    Enhorabona pel relat.

  • Hi ha quelcom...[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 03-05-2009 | Valoració: 10

    La tristor és una emoció i quelcom la provoca o sent.
    Si com expliques, no trobes els motius.... riu ben fort... riu a la teva vida.... i a viure....!!!!
    Mossega la teva tristor amb un bon entrepà de somriure.

  • Sortir al carrer companya![Ofensiu]
    llacuna | 03-05-2009 | Valoració: 10

    Ja saps que la tristesa és a casa, la hi trobaràs sempre que vulguis. A fora no saps qui trobaràs.

    salut!

  • pensaments que reconfortin[Ofensiu]
    Avet_blau | 02-05-2009 | Valoració: 10

    potser la tristor es filla d' una soledat,
    abandonada.
    i cal conneixer-la be i saber conviure amb ella
    llavors (potser llavors) esdevinguin moments mes suaus, amb musica que faci bategar el cor, amb pensaments que reconfortin

    potser...

  • Tristors[Ofensiu]
    anita | 11-04-2009


    Hola filla, te dic filla ja que per la edat puc ser-ho, no estiguis trista fes un esforç ja que tens que lluitar per les teves filles que ets mol Jové i tens que estar molt alegre ja arribaran coses bones que segurament no te les imagines tens que lluitar i somriuré que les teves filles te l'ho agrairan mira de no sentir-te sola procura de tenir alguna distracció que doni ànims.
    Ja se que no servirà de mol però jo fa mes de vint anys que estic molt trista ja que amb va deixar per sempre la persona que mes estimat, tinc fills però jo estic sempre sola nit i dia i tinc estones
    que millor ignorar-les.
    Te desitjo mols ànims !!! i deixa la tristesa, per favor, al beurà el teu relat m'he animat a fer-te aquestes lletres ja que m'he entristeix que estiguis trista ja que tens una vida per endavant.
    Una abraçada.
    Anna

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de JOSEFINA

JOSEFINA

149 Relats

230 Comentaris

118933 Lectures

Valoració de l'autor: 9.60

Biografia:
Nascuda a Barcelona l'any 1953
Separada i mare de dos fills
Treballava com a coordinadora de projectes en una ONG.- jubilada actualment
Activista gracienca (m'agrada aquesta etiqueta).