Tres microrelats

Un relat de: Mitjons
La demostració empírica era allà, a dreta i esquerra del cabal irrefrenable de les meves venes. Ben cert, que ningú voldria algú incomplet com a meitat... Però després de trencar els prejudicis d'aquella nit sense rastre de ressaca, em plantejava seriosament que el volguessin com a terç.





Recordo perfectament com va passar. Després d'enrabiar-se per haver perdut una partida de parchís, la humanitat va cridar-li que ella faria molt millor la seva feina. I la mort, sense haver pensat gaire en les conseqüències, va respondre divertida que li ho demostrés...




Avui he assassinat una galeta, però no me'n sento orgullós. He conspirat i conspirat, any rere any m'ha acabdillat l'obsessió pels detalls i s'ha anat coent un brou d'ingredients massa selectes pel cos humà dins del meu ésser maquiavèl·lic. La meva discreció ha estat peculiarment exquisida tant en l'elaboració com en l'execució del pla mestre. M'he eternitzat amb fulls plens de croquis i anotacions a peu de pàgina i horaris penjats al suro de la paret. He potenciat la bombolla dels meus sentits redirigits al futur proper.

Ho he desitjat, ho he desitjat amb més força de la que faig servir per escriure. He posat cacau pur a la meva existència per a poder transmetre amargor a la seva. He dedicat un quart d'hora al dia a cremar gas butà davant la seva imatge mental i mitja hora més a visualitzar el meu somriure d'àguila triomfadora. He imaginat l'orgasme emocional que suposaria la meva gesta. M'he submergit en aquesta escena una vegada i una altra, però ara que per fi m'hi he ofegat, només puc dir que avui he assassinat una galeta, però no me'n sento orgullós.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: