El restaurant Democràcia

Un relat de: Mitjons
Barcelona, Sants
25/3/2012
Per l'encarregat/da del restaurant “Democràcia”:


Estimat senyor o estimada senyora, des de la CDEIC (comisió de diseny, edició i impresió de cartes), ens agradaria comunicar-li que diverses persones que treballen en el seu local s'han estat queixant de la nostra feina. Argumenten que en el fons “tothom sap que no és necessària prquè la majoria de plats que posen, la gent no sap ni què són.” Com que aquesta acusació ens va semblar alarmant, vam decidir fer-hi una ullada amb els nostres propis ulls. Després de fer-ho, la situació ens ha semblat encara més alarmant...

Per començar, el 100% de les persones que busquen el plaer del paladar en el seu local demanen sempre els dos primers plats que hi ha escrits a la carta. Curiosament, tota la crítica coincideix en que aquests plats (que són merda amb tomàquet i merda sola) són els pitjors que ha elaborat el restaurant fins ara. I és clar, vam pensar que algú havia sobornat a la crítica perquè parlés malament de la cuina, la fantàstica cuina, que hi ha en aquest restaurant. Per això vam iniciar una enquesta dirigida a totes aquelles persones que s'atreveixen a tastar-ne el goig d'aquesta. Només ens va fer falta una setmana per comprovar, a contracor, el que és la pitjor notícia per la Democràcia.

La primera nit, tota la gent sortia del recinte amb les dents tintades de sang vegetal i la més pura femta, amb una cara que per força ens havia d'estar mentint. Semblava gent insatisfeta. La ma que aguantava el bolígraf que donava el tret de sortida per l'apocalipsi tremolava en sentir que puntuaven amb un 0 el plat estrella del dia, la merda amb tomàquet. Em vaig lligar l'esperit al peu perquè no marxés volant, perquè no s'escapés de tota aquella desgràcia, perquè jo creia saber que l'endemà seria millor. Seria culpa del tomàquet, vaig pensar. Però l'endemà, amb les dents netes com un pipican en el país dels cecs, tornaven a trencar-me el cor amb una valoració tan desajustada. Em vaig convèncer que allò no importava. Al cap i a la fi, els millors òrgans sensitius de l'indret no recomanaven menjar allò. No hauria d'haver cap problema, hi ha molts més plats per escollir. I la majoria no porten ni merda, ni tomàquet. Per això em vaig tranquil·litzar tant com vaig poder i vaig esperar un altre dia. Però el meu son fals va ser trencat per una conducta igual de poderosa que absurda.

Un altre cop merda amb tomàquet. I un altre cop el puntuaven malament. I el dia següent merda sola, amb la puntuació que ja no era inèdita. I va ser igual la resta de la setmana. Déjà vu? Un malson? No, això és la realitat. Sento informar que malgrat presumir de tenir una carta amb més de 50 plats, tots ells exquisits, la gent només escull dos d'ells. En el fons, la Democràcia només té dos candidats que es van alternant. I ens agradaria queixar-nos per això.

En les bases que se'ns envia per fer la carta, hi diu explícitament que la merda amb tomàquet i la merda sola han d'estar en arial black 96, i la resta de plats els hem d'encaixar en un quart de full com poguem. D'aquesta manera, és normal que la gent només esculli aquests plats. I francament, sense ànims d'ofendre, els he provat i puc dir que les seves puntuacions pestilents per part de la crítica estan merescudes.
Per aquesta raó, des de la CDEIC volem reivindicar que si tots els plats ocupen una posició igual de visible en la carta, llavors la clientela podrà fer una veritable tria. Mentre això continui com fins ara, les puntuacions continuaran sent igual de dolentes que sempre. Si volem que les persones de debó se'n vagin del restaurant amb un bon sabor de boca, necessitem aquest canvi. La Democràcia necessita un altre enfoc.
Atentament:
Representant de la CDEIC

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: