Meditacions metaestúpides

Un relat de: Mitjons
A dia d'avui, tothom ha sentit a parlar de "Metges sense fronteres", "pallassos sense froneteres" i qualsevol cosa que evoqui negrets de l'Àfrica somrient per les ajudes que reben dels blancs europeus (que tenen feina gràcies als beneficis de la desigualtat). Però, com en la millor saga fantàstica del món, totes les races han estat enganyades.

Hi ha un organisme molt més bem muntat que qualsevol cúmul de perroflautas cultes. És una entitat en la que cada habitant contribueix o contribuirà. Es diu “Terrorisme sense fronteres”, tot i que rep molts altres noms i formes, com ara “educació reglada”, “Telecinco” o “Monarquia”. És l'organització més fidel a això de “sense fronteres”. És tan xupi, però tant, que d'alguna manera es trasmuda, ens ofereix un espectacle amb el que Plató estaria encantat, envaeix el món abstracte i s'hi queda. Mica en mica, va fent fora els seus veins: comença per prendre-li el lloc a la curiositat, segueix el seu camí en direcció a les ganes de millorar, fins i tot de no empitjorar. Quan acaba d'apropiar-se'n, entra a crits a casa del pensament crític, que pateix la mateixa sort que els altres. I llavors és quan és sovirà absolut del teu cervell i t'obliga a alegrar-te perquè el rei d'Espanya ha sobreviscut a l'operació (que s'ha prioritzat per davant de les que portaven mesos de programació). I també t'obliga a fotre una bronca als teus fills, que estan desenvolupant la seva creativitat en comptes de memoritzant metòdicament per oprimir-la.

Una vegada ha arribat fins aquí, torna al món sensible convertit en un fal·lus de dimensions inhumanes, desproporcionat pel poni més mascle de tots. I tu, amb un somriure despreocupat, t'ajups per transformar-te en un pinchito que al final explotarà per excés de líquid. I t'hauràs passat tota la vida així, apaivagant una monstruositat vergantil que es disfressarà de bipartidisme, d'economia, de retallades, de crisi, de racisme, de masclisme, de fam, d'obesitat, d'exclusió social... Somriuràs plàcidament mentre el teu recte li dóna la benvinguda a l'enVergaDura d'aquestes realitats, fins que t'adonis que ha ejeculat i els seus fluids t'han destrossat tant que ja no et pots refer.

Però no et preocupis, et faran creure que ets feliç i ja està. Mentre no surtis de la cova, viuràs perfectament en la mort més absoluta del teu tu. No et caldrà decidir, estaràs amotllat a uns rols tan ben definits que el teu dia a dia serà un dau d'una sola cara. I tampoc afectaràs a la vida col·lectiva, la presència homogènia de l'Ull de Sauron ho farà per tu. Sense obligacions ni drets, seràs un anus escampat i ple de sang, però feliç.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: