Llit

Sovint els fantasmes que s'embarquen
en un mar que ha sabut escoltar a Buda
juguen entre els meus cabells i s'amaguen,
tot fent una burlesca caricatura
del que ha pintat el temps sense pinta ni una dutxa

I es deslliguen fins a cargolar-me
en una tomba que anhelo fugaç,
en la que vull creure momentània,
tot i que Posidó, com jo, roman,
i a mi l'estadística m'obliga a desconfiar

Ningú em garanteix un altre sol,
ningú m'assegura una altra lluna,
com puc caure presa de la son?
com puc oblidar que un somni silenciós
pot despertar-me, a l'espera d'ocupar el meu lloc?